El candidat d'extrema dreta, Jair Bolsonaro, va ser elegit president del Brasil el diumenge en una victòria que li atorga un poderós mandat per promulgar una sèrie de canvis radicals en l'ordre polític, econòmic, social i ambiental del país. La seva victòria representa un profund retrocés per als drets humans i la preservació ecològica a la quarta democràcia més gran del món, amb implicacions per a tot el planeta, especialment en l'estabilitat climàtica mundial.
Els imprudents plans de Bolsonaro per a la industrialització de l'Amazònia en un concert amb agronegocis brasilers i internacionals i els seus interessos miners portarien destrucció a la selva tropical més gran del planeta i a les comunitats que hi viuen. Bolsonaro va fer una campanya amb propostes per reduir dràsticament l'aplicació de les proteccions als boscos brasilers i el reconeixement de normes de drets humans com ara els drets de les terres dels indígenes. Si es duguessin a terme, aquests retrocessos tindrien repercussions de gran envergadura per al clima i el tractament dels grups minoritaris del Brasil. Bolsonaro ni tan sols necessitava ser elegit per posar en perill l'Amazònia: l'anomenat "efecte Bolsonaro" va augmentar la desforestació de l’Amazònia en un 36% durant el període electoral, segons les estadístiques oficials.
"Bolsonaro ha fet declaracions clares i constants sobre com acabar amb la titulació de les terres indígenes, que s'oposen totalment als nostres drets. El seu discurs racista, homofòbic, misogin i feixista mostra com serà la política brasilera en els pròxims anys", va declarar Dinamã Tuxá, coordinador de l'Associació Brasilera de Pobles Indígenes (APIB).
"La nostra por és que aquesta situació empitjori: fomenta l'odi i la violència contra els pobles indígenes amb un discurs que afirma que som un obstacle per al desenvolupament, ignorant les nostres contribucions al balanç ambiental. Sabem que els nostres territoris titulats ajuden a estabilitzar el clima i que la nostra la preservació d'aquests ecosistemes ofereix avantatges col·lectius".
Els temors de violència de Dinamã han demostrat ser reals. En els dies propers a les eleccions del diumenge, una onada de violència duta a terme per forces pro-Bolsonaro va arribar als territoris indígenes, i va deixar veure un tímid senyal del què ha de venir. A l'estat de Mato Grosso do Sul (MS), una milícia va cremar un poble Guaraní-Kaiowá, ferint quinze persones incloent a un nen de nou anys. A l'Estat de Pernambuco, es va destruir una escola i una clínica sanitària pertanyent al poble de Pankaruru. A més, a la zona metropolitana, els pistolers van atacar un campament del moviment de treballadors sense terra del Brasil, incendiant una llar.
"La barbàrie ha començat", va dir el poble Pankaruru en una declaració. El periodista brasiler, Ricardo Kotscho, va coincidir amb aquesta afirmació dels Pankaruru escrivint: "Encara falten dos mesos perquè Jair Bolsonaro assumeixi la presidència, però ja podem tenir una idea del que passarà durant els quatre anys del seu mandat".
Bolsonaro ha assenyalat clarament que les polítiques de la seva administració s'adaptaran a les necessitats dels sectors de l'agroindústria i la mineria, que estan intentant expandir les seves operacions a les àrees protegides de l'Amazones brasiler i consolidar el control en altres regions. La reafirmació d'aquesta setmana que el seu govern dissoldrà el Ministeri de Medi Ambient en el Ministeri d'Agricultura demostra a més quina despreocupació mediambiental hi haurà sota un règim de Bolsonaro. Mentrestant, la retòrica de Bolsonaro indica que el seu govern recompensarà i donarà poder a alguns dels líders ruralistes més conservadors i virulentament antiindígenes de Brasil amb alts càrrecs governamentals.
A més, les seves propostes per alleujar la possessió d’armes de foc serviran els interessos dels grans terratinents i empoderaran els usurpadors de terres i les màfies rurals, que cada vegada actuaran amb impunitat. Com a conseqüència, la violència esclatarà de forma desproporcionada cap als defensors dels drets humans i mediambientals, l'existència dels quals ja està sota una amenaça greu.
"Estem molt preocupats", ens va dir Alessandra Korap Munduruku, coordinadora de l'Associació Pariri de la gent de Munduruku. "Nosaltres, la gent de Munduruku necessitem que la nostra terra sigui titulada. Quan el president diu que no es titularà ni un centímetre de terra indígena, això fa mal als que hem lluitat per defensar els nostres territoris des de la invasió de llenyataires i miners. Sofrim i tenim por quan parla d’acabar amb la capacitat de l'agència de medi ambient, l'IBAMA, per emetre multes i quan ho fa de prohibir que la policia federal acompanyi les accions d'inspecció, fins i tot per deixar les nostres llars".
Els imprudents plans de Bolsonaro per a la industrialització de l'Amazònia en un concert amb agronegocis brasilers i internacionals i els seus interessos miners portarien destrucció a la selva tropical més gran del planeta i a les comunitats que hi viuen. Bolsonaro va fer una campanya amb propostes per reduir dràsticament l'aplicació de les proteccions als boscos brasilers i el reconeixement de normes de drets humans com ara els drets de les terres dels indígenes. Si es duguessin a terme, aquests retrocessos tindrien repercussions de gran envergadura per al clima i el tractament dels grups minoritaris del Brasil. Bolsonaro ni tan sols necessitava ser elegit per posar en perill l'Amazònia: l'anomenat "efecte Bolsonaro" va augmentar la desforestació de l’Amazònia en un 36% durant el període electoral, segons les estadístiques oficials.
"Bolsonaro ha fet declaracions clares i constants sobre com acabar amb la titulació de les terres indígenes, que s'oposen totalment als nostres drets. El seu discurs racista, homofòbic, misogin i feixista mostra com serà la política brasilera en els pròxims anys", va declarar Dinamã Tuxá, coordinador de l'Associació Brasilera de Pobles Indígenes (APIB).
"La nostra por és que aquesta situació empitjori: fomenta l'odi i la violència contra els pobles indígenes amb un discurs que afirma que som un obstacle per al desenvolupament, ignorant les nostres contribucions al balanç ambiental. Sabem que els nostres territoris titulats ajuden a estabilitzar el clima i que la nostra la preservació d'aquests ecosistemes ofereix avantatges col·lectius".
Els temors de violència de Dinamã han demostrat ser reals. En els dies propers a les eleccions del diumenge, una onada de violència duta a terme per forces pro-Bolsonaro va arribar als territoris indígenes, i va deixar veure un tímid senyal del què ha de venir. A l'estat de Mato Grosso do Sul (MS), una milícia va cremar un poble Guaraní-Kaiowá, ferint quinze persones incloent a un nen de nou anys. A l'Estat de Pernambuco, es va destruir una escola i una clínica sanitària pertanyent al poble de Pankaruru. A més, a la zona metropolitana, els pistolers van atacar un campament del moviment de treballadors sense terra del Brasil, incendiant una llar.
"La barbàrie ha començat", va dir el poble Pankaruru en una declaració. El periodista brasiler, Ricardo Kotscho, va coincidir amb aquesta afirmació dels Pankaruru escrivint: "Encara falten dos mesos perquè Jair Bolsonaro assumeixi la presidència, però ja podem tenir una idea del que passarà durant els quatre anys del seu mandat".
Bolsonaro ha assenyalat clarament que les polítiques de la seva administració s'adaptaran a les necessitats dels sectors de l'agroindústria i la mineria, que estan intentant expandir les seves operacions a les àrees protegides de l'Amazones brasiler i consolidar el control en altres regions. La reafirmació d'aquesta setmana que el seu govern dissoldrà el Ministeri de Medi Ambient en el Ministeri d'Agricultura demostra a més quina despreocupació mediambiental hi haurà sota un règim de Bolsonaro. Mentrestant, la retòrica de Bolsonaro indica que el seu govern recompensarà i donarà poder a alguns dels líders ruralistes més conservadors i virulentament antiindígenes de Brasil amb alts càrrecs governamentals.
A més, les seves propostes per alleujar la possessió d’armes de foc serviran els interessos dels grans terratinents i empoderaran els usurpadors de terres i les màfies rurals, que cada vegada actuaran amb impunitat. Com a conseqüència, la violència esclatarà de forma desproporcionada cap als defensors dels drets humans i mediambientals, l'existència dels quals ja està sota una amenaça greu.
"Estem molt preocupats", ens va dir Alessandra Korap Munduruku, coordinadora de l'Associació Pariri de la gent de Munduruku. "Nosaltres, la gent de Munduruku necessitem que la nostra terra sigui titulada. Quan el president diu que no es titularà ni un centímetre de terra indígena, això fa mal als que hem lluitat per defensar els nostres territoris des de la invasió de llenyataires i miners. Sofrim i tenim por quan parla d’acabar amb la capacitat de l'agència de medi ambient, l'IBAMA, per emetre multes i quan ho fa de prohibir que la policia federal acompanyi les accions d'inspecció, fins i tot per deixar les nostres llars".