Font: El Nuevo Diario
Indígenes miskitos del Carib de Nicaragua van denunciar aquest dijous davant la Cort Interamericana de Drets Humans (Cort IDH) greus abusos i violència per part d'invasors de les seves terres, sense que l'Estat atengui mesures prèvies per garantir la seva protecció.
Representants de les comunitats miskitos van descriure un quadre d'assassinats, desaparicions, violència sexual i desplaçament forçós en les seves comunitats, dos anys després que la Cort IDH va ordenar a Nicaragua garantir la protecció de les comunitats del Carib Nord.
"La falta de compliment (de les mesures de protecció) ha generat que els fets de violència continuïn fins al dia d'avui", va declarar al tribunal Lotti Cunningham, una advocada i activista de drets humans a la regió.
Va precisar que des de 2015 les comunitats han patit 12 assassinats, nou segrestos, 19 agressions amb lesions greus, dues violacions sexuals i sis casos d'amenaces a pobladors.
Ha afegit que des de 2011 hi ha quatre comunitaris desapareguts per conflictes de terra, mentre que la violència ha provocat el desplaçament forçat de 3.000 persones.
Representants de l'Estat de Nicaragua van defensar en l'audiència l'adopció de protocols per protegir als pobladors, en particular als activistes de drets humans, que al·leguen patir amenaces per denunciar el que passa a la zona.
La pobladora Irma Quebral, parlant en llengua miskito, va dir: "No tenim bons hospitals ni bona educació, molts nens tenen por d'anar a l'escola. Per tota aquesta situació, moltes persones es van anar a Hondures i altres llocs i no han tornat per la por ".
Quebral representa la comunitat Esperança Riu Coco, una de les més castigades per la violència dels invasors de terres.
Els representants comunitaris han assenyalat que les amenaces a la regió es van agreujar des de 2015, amb una intensa arribada de colons que intenten apropiar-se de les seves terres.
La Cort IDH va ordenar el 2016 a l'Estat de Nicaragua garantir la protecció de les comunitats enfront de les amenaces dels invasors de les seves terres, i iniciar un procés de conversa entre totes les parts involucrades per garantir la pau a la zona.
Els activistes van assegurar davant el tribunal que les mesures no han estat acatades.
Indígenes miskitos del Carib de Nicaragua van denunciar aquest dijous davant la Cort Interamericana de Drets Humans (Cort IDH) greus abusos i violència per part d'invasors de les seves terres, sense que l'Estat atengui mesures prèvies per garantir la seva protecció.
Representants de les comunitats miskitos van descriure un quadre d'assassinats, desaparicions, violència sexual i desplaçament forçós en les seves comunitats, dos anys després que la Cort IDH va ordenar a Nicaragua garantir la protecció de les comunitats del Carib Nord.
"La falta de compliment (de les mesures de protecció) ha generat que els fets de violència continuïn fins al dia d'avui", va declarar al tribunal Lotti Cunningham, una advocada i activista de drets humans a la regió.
Va precisar que des de 2015 les comunitats han patit 12 assassinats, nou segrestos, 19 agressions amb lesions greus, dues violacions sexuals i sis casos d'amenaces a pobladors.
Ha afegit que des de 2011 hi ha quatre comunitaris desapareguts per conflictes de terra, mentre que la violència ha provocat el desplaçament forçat de 3.000 persones.
Representants de l'Estat de Nicaragua van defensar en l'audiència l'adopció de protocols per protegir als pobladors, en particular als activistes de drets humans, que al·leguen patir amenaces per denunciar el que passa a la zona.
La pobladora Irma Quebral, parlant en llengua miskito, va dir: "No tenim bons hospitals ni bona educació, molts nens tenen por d'anar a l'escola. Per tota aquesta situació, moltes persones es van anar a Hondures i altres llocs i no han tornat per la por ".
Quebral representa la comunitat Esperança Riu Coco, una de les més castigades per la violència dels invasors de terres.
Els representants comunitaris han assenyalat que les amenaces a la regió es van agreujar des de 2015, amb una intensa arribada de colons que intenten apropiar-se de les seves terres.
La Cort IDH va ordenar el 2016 a l'Estat de Nicaragua garantir la protecció de les comunitats enfront de les amenaces dels invasors de les seves terres, i iniciar un procés de conversa entre totes les parts involucrades per garantir la pau a la zona.
Els activistes van assegurar davant el tribunal que les mesures no han estat acatades.