Unes hores després de l’acord que ha acabat amb els pitjors desordres polítics dels últims anys, milers d’indígenes, juntament amb voluntaris i veïns, van sortir als carrers de Quito per netejar la ciutat.
Els equips de neteja van treballar per tot el parc El Arbolito, que encara estava ple de pneumàtics ardents i pedres que s’havien fet servir de barricada.
Durant 12 dies de protestes, sovint violentes, el parc va ser un dels punts claus per a milers d’indígenes equatorians, que van arribar a Quito des dels Andes i l’Amazònia.
Les protestes es van acabar el diumenge, ja tard, quan el president d’Equador, Lenín Moreno, va acceptar restablir els subsidis per la gasolina i revocar un controvertit paquet de mesures d’austeritat amb el suport del FMI.
La decisió va posar fi a quasi dues setmanes d’aldarulls, durant els quals es van veure violències, pillatge i vandalisme, així com una resposta policial molt forta que va deixar vuit morts, més de 1.300 ferits i quasi 1.200 detencions, segons fonts del defensor nacional dels drets humans .
La imatge dels pobles dels Andes i l’Amazònia, molts amb els seus vestits tradicionals celebrant l’acord, il·lustra de forma poderosa la força del moviment indígena i recorda que en diferents ocasions aquest ha ajudat a fer caure els presidents del país.
“Crec que la pau ha triomfat -diu Patricia Gualinga, de la comunitat amazònica Kichwa de Sarayaku-
Però tinc un nus al coll per la pèrdua de vides de germans indígenes. Hi ha molt dolor per sanar i el govern n’hauria de ser conscient”.
Fa uns dies, el centre de Quito semblava una zona de guerra: l’aire ple de gasos lacrimògens; batalles campals entre policia antidisturbis i manifestants tenien lloc enmig de barricades que cremaven, mentre se sentien explosions per tota la ciutat.
Mentre alguns manifestants anaven encaputxats i armats amb pals i tirachinas, altres eren dones indígenes amb faldilles i vestits tradicionals, indignades per la decisió de posar fi a les subvencions als combustibles.
Aquest moviment, originat per haver-se incrementat un terç el preu del petroli i més del doble el de la gasolina, va fer a la vegada que augmentessin els preus dels aliments i del transport en una economia nacional dependent del dòlar.
“El moviment indígena ha estat un actor poderós des del 1990”, diu Mario Melo, un advocat que dirigeix el centre de drets humans de la Universitat Catòlica de Quito.
Les protestes indígenes van jugar un rol central en derrocar uns quants presidents equatorians, com l’Abdalà Bucaram el 1997, el Jamil Mahuad el 2000 i el Lucio Gutiérrez el 2005.
Es tracta de l’únic moviment capaç de paralitzar el país i que té el coratge d’enfrontar-se a aquestes mesures econòmiques” que, diu, han afectat els més pobres.
Però, tot i el seu poder, el moviment indígena no ha estat capaç d’evitar que els qui volien sembrar el caos dominessin les protestes.
Jaime Vargas, líder de la confederació dels indígenes equatorians CONAIE, va patir per allunyar els seus seguidors dels homes emmascarats que van atacar dues estacions de televisió i l’important diari El Comercio, així com a periodistes que cobrien les protestes.
Els incendiaris van posar també en el seu punt de mira l’edifici de l’Interventor Nacional.
“És realment curiós que hagi estat l’únic edifici totalment cremat”, diu el ministre d’Assumptes Exteriors José Valencia, subratllant que l’edifici contenia els arxius sobre la presumpta corrupció contra l’expresident Correa.
Moreno ha acusat les “forces obscures” dirigides pel seu antecessor, l’expresident Rafael Correa, i el líder veneçolà, Nicolas Maduro, juntament amb “narcotraficants i grups de ciutadans estrangers violents”. La ministra de l’Interior, María Paula Romo, va dir el dimarts que 57 estrangers van ser detinguts durant els aldarulls.
Correa, que va governar l’Equador entre el 2007 i el 2017, i ara viu a Brussel·les, va negar estar darrere dels aldarulls, tot i que va demanar a Moreno dimitir i va plantejar la possibilitat de presentar-se per a vicepresident a les properes eleccions.
Però el moviment indígena té poca simpatia per Correa, que durant la seva dècada al poder va prohibir protestes, empresonar líders indígenes i va aplicar la mà dura en les protestes contra la perforació petrolera i la mineria en territori ancestral indígena.
Santiago Basabe, politòleg de l’Institut Llatínoamericà de Ciències Socials de Quito, va dir que el moviment indígena ha reforçat el seu capital polític. Però, va notar, havia estat “absolutament intransigent”, no deixant cap altra opció per reestructurar l’enorme deute, principalment amb Xina.
Les nacions indígenes de l’Equador representen només un 10% dels 16 milions d’equatorians, però han demostrat que són una força massa forta per ser ignorada. De totes maneres el seu triomf, va dir Gualinga, havia estat pagat amb vides indígenes. Igual que en tota la nostra història”.
Els equips de neteja van treballar per tot el parc El Arbolito, que encara estava ple de pneumàtics ardents i pedres que s’havien fet servir de barricada.
Durant 12 dies de protestes, sovint violentes, el parc va ser un dels punts claus per a milers d’indígenes equatorians, que van arribar a Quito des dels Andes i l’Amazònia.
Les protestes es van acabar el diumenge, ja tard, quan el president d’Equador, Lenín Moreno, va acceptar restablir els subsidis per la gasolina i revocar un controvertit paquet de mesures d’austeritat amb el suport del FMI.
La decisió va posar fi a quasi dues setmanes d’aldarulls, durant els quals es van veure violències, pillatge i vandalisme, així com una resposta policial molt forta que va deixar vuit morts, més de 1.300 ferits i quasi 1.200 detencions, segons fonts del defensor nacional dels drets humans .
La imatge dels pobles dels Andes i l’Amazònia, molts amb els seus vestits tradicionals celebrant l’acord, il·lustra de forma poderosa la força del moviment indígena i recorda que en diferents ocasions aquest ha ajudat a fer caure els presidents del país.
“Crec que la pau ha triomfat -diu Patricia Gualinga, de la comunitat amazònica Kichwa de Sarayaku-
Però tinc un nus al coll per la pèrdua de vides de germans indígenes. Hi ha molt dolor per sanar i el govern n’hauria de ser conscient”.
Fa uns dies, el centre de Quito semblava una zona de guerra: l’aire ple de gasos lacrimògens; batalles campals entre policia antidisturbis i manifestants tenien lloc enmig de barricades que cremaven, mentre se sentien explosions per tota la ciutat.
Mentre alguns manifestants anaven encaputxats i armats amb pals i tirachinas, altres eren dones indígenes amb faldilles i vestits tradicionals, indignades per la decisió de posar fi a les subvencions als combustibles.
Aquest moviment, originat per haver-se incrementat un terç el preu del petroli i més del doble el de la gasolina, va fer a la vegada que augmentessin els preus dels aliments i del transport en una economia nacional dependent del dòlar.
“El moviment indígena ha estat un actor poderós des del 1990”, diu Mario Melo, un advocat que dirigeix el centre de drets humans de la Universitat Catòlica de Quito.
Les protestes indígenes van jugar un rol central en derrocar uns quants presidents equatorians, com l’Abdalà Bucaram el 1997, el Jamil Mahuad el 2000 i el Lucio Gutiérrez el 2005.
Es tracta de l’únic moviment capaç de paralitzar el país i que té el coratge d’enfrontar-se a aquestes mesures econòmiques” que, diu, han afectat els més pobres.
Però, tot i el seu poder, el moviment indígena no ha estat capaç d’evitar que els qui volien sembrar el caos dominessin les protestes.
Jaime Vargas, líder de la confederació dels indígenes equatorians CONAIE, va patir per allunyar els seus seguidors dels homes emmascarats que van atacar dues estacions de televisió i l’important diari El Comercio, així com a periodistes que cobrien les protestes.
Els incendiaris van posar també en el seu punt de mira l’edifici de l’Interventor Nacional.
“És realment curiós que hagi estat l’únic edifici totalment cremat”, diu el ministre d’Assumptes Exteriors José Valencia, subratllant que l’edifici contenia els arxius sobre la presumpta corrupció contra l’expresident Correa.
Moreno ha acusat les “forces obscures” dirigides pel seu antecessor, l’expresident Rafael Correa, i el líder veneçolà, Nicolas Maduro, juntament amb “narcotraficants i grups de ciutadans estrangers violents”. La ministra de l’Interior, María Paula Romo, va dir el dimarts que 57 estrangers van ser detinguts durant els aldarulls.
Correa, que va governar l’Equador entre el 2007 i el 2017, i ara viu a Brussel·les, va negar estar darrere dels aldarulls, tot i que va demanar a Moreno dimitir i va plantejar la possibilitat de presentar-se per a vicepresident a les properes eleccions.
Però el moviment indígena té poca simpatia per Correa, que durant la seva dècada al poder va prohibir protestes, empresonar líders indígenes i va aplicar la mà dura en les protestes contra la perforació petrolera i la mineria en territori ancestral indígena.
Santiago Basabe, politòleg de l’Institut Llatínoamericà de Ciències Socials de Quito, va dir que el moviment indígena ha reforçat el seu capital polític. Però, va notar, havia estat “absolutament intransigent”, no deixant cap altra opció per reestructurar l’enorme deute, principalment amb Xina.
Les nacions indígenes de l’Equador representen només un 10% dels 16 milions d’equatorians, però han demostrat que són una força massa forta per ser ignorada. De totes maneres el seu triomf, va dir Gualinga, havia estat pagat amb vides indígenes. Igual que en tota la nostra història”.
