A mesura que la guerra a Ucraïna i les tensions geopolítiques continuen, l'augment dels preus de l'energia està provocant inflació a tot el món, incrementant el cost de la vida de milions de persones. Mentre això passa, les companyies petrolieres estan obtenint beneficis rècord. El secretari general de l'ONU, António Guterres, ha qualificat aquesta situació d'"immoral".
Però generar beneficis importants a costa del benestar general no és l'únic aspecte immoral del moment global. A països com el Perú, l'alt preu del petroli està impulsant una nova onada d'iniciatives legals que beneficien la indústria petroliera, aparentment agafades en préstec de dècades passades.
La petroliera anglo-francesa Perenco està intentant activament bloquejar la creació d'una reserva especial per als pobles indígenes en aïllament voluntari, que són especialment vulnerables a la violència i les malalties transmissibles quan els estrangers entren al seu territori. L'interès financer de Perenco està directament en joc, ja que la reserva proposada se superposa a les seves concessions petrolieres. La federació nacional indígena del Perú, AIDESEP, va emetre recentment una condemna pública (llegir el document en castellà).
La darrera estratègia legal de Perenco ha estat demandar al Ministeri de Cultura del Perú, exigint l'anul·lació de l'informe que aprovava la creació de la Reserva Napo-Tigre per a Pobles Indígenes Aïllats, ignorant l'enorme quantitat d'evidències que es tenen que aquesta apartada regió de la selva amazònica és la llar dels pobles Aewa, Taushiro, Tagaeri, Taromenane i Zaparo. Una comissió formada per més d'una desena de ministeris i agències governamentals va aprovar l'informe, que conté 292 proves en total. Del grup, només el Ministeri d'Energia i el govern provincial de Loreto es van atrevir a votar en contra.
AIDESEP va presentar la sol·licitud d'aprovació d'aquest informe, que era necessari per crear la Reserva Napo-Tigre. La seva aprovació va ser el resultat de més de 19 anys de campanya constant per part d'AIDESEP i les seves organitzacions afiliades, i la seva validació significa que el govern peruà finalment ha reconegut que sí que hi ha pobles en aïllament voluntari que viuen en aquesta regió de l'Amazònia. En conseqüència, el govern té ara l'obligació moral i legal d'establir una reserva que garanteixi els seus drets a la vida i al seu territori.
Perenco, però, exigeix al jutge que ordeni al Ministeri de Cultura que incorpori la petroliera al procediment d'homologació de la Reserva Napo-Tigre, i “d'aquesta manera pugui exercir la seva activitat legal abans que s'emeti una nova qualificació sobre la sol·licitud de creació de la Reserva Indígena presentada per AIDESEP.” L'empresa insisteix efectivament perquè el jutge aturi tot el procés fins que Perenco s'incorpori formalment a la comissió pluriministerial encarregada d'establir la reserva.
En resposta, Julio Cusurichi, guanyador del premi Goldman i membre del Consell Nacional d'AIDESEP, va afirmar:“És increïble i totalment inacceptable que aquesta empresa estrangera hagi demandat el govern peruà amb la finalitat d’ignorar l'existència d'aquestes persones […] Perú no pot fer un pas enrere, el govern ha de tirar endavant el procés de creació de la Reserva Napo-Tigre a favor d'aquests pobles indígenes aïllats, tal com estableix la llei […] No permetrem que aquesta empresa ignori o vulneri el marc legal per a la protecció d'aquests pobles tan vulnerables".
Perenco, malauradament, no és l'única petroliera amb iniciatives legals regressives en marxa. Paral·lelament, Perupetro, entitat pública responsable de la licitació de blocs de petroli peruans al mercat internacional, va proposar recentment un projecte de llei davant el Congrés peruà que “autoritzaria l'exempció de consulta prèvia per signar contractes a curt termini”. Si s'aprova, aquest projecte de llei facilitaria el reinici de l'extracció de petroli al Bloc 8, una concessió petroliera saturada per centenars de desastres ambientals que fa dècades que no s'han resolt.
Aquests atacs legals contra les proteccions dels pobles indígenes aïllats i la llei del Perú sobre Consulta Lliure, Previa i Informada són exemples de com el lobby petrolier manté el marc legal actual en pressió constant, malgrat els anys de lluita dels moviments indígenes peruans i de la societat civil. Tant si els atacs provenen del sector públic com privat, AIDESEP i les seves organitzacions afiliades es pronunciaran per defensar els drets col·lectius i territorials indígenes.
Hem d'estar vigilants al seu costat. L'imperatiu global d'aturar l'expansió del petroli, sigui a l'Amazones o en qualsevol altre lloc, és una de les fites més urgents que la humanitat ha d'abordar abans que sigui massa tard.
Però generar beneficis importants a costa del benestar general no és l'únic aspecte immoral del moment global. A països com el Perú, l'alt preu del petroli està impulsant una nova onada d'iniciatives legals que beneficien la indústria petroliera, aparentment agafades en préstec de dècades passades.
La petroliera anglo-francesa Perenco està intentant activament bloquejar la creació d'una reserva especial per als pobles indígenes en aïllament voluntari, que són especialment vulnerables a la violència i les malalties transmissibles quan els estrangers entren al seu territori. L'interès financer de Perenco està directament en joc, ja que la reserva proposada se superposa a les seves concessions petrolieres. La federació nacional indígena del Perú, AIDESEP, va emetre recentment una condemna pública (llegir el document en castellà).La darrera estratègia legal de Perenco ha estat demandar al Ministeri de Cultura del Perú, exigint l'anul·lació de l'informe que aprovava la creació de la Reserva Napo-Tigre per a Pobles Indígenes Aïllats, ignorant l'enorme quantitat d'evidències que es tenen que aquesta apartada regió de la selva amazònica és la llar dels pobles Aewa, Taushiro, Tagaeri, Taromenane i Zaparo. Una comissió formada per més d'una desena de ministeris i agències governamentals va aprovar l'informe, que conté 292 proves en total. Del grup, només el Ministeri d'Energia i el govern provincial de Loreto es van atrevir a votar en contra.
AIDESEP va presentar la sol·licitud d'aprovació d'aquest informe, que era necessari per crear la Reserva Napo-Tigre. La seva aprovació va ser el resultat de més de 19 anys de campanya constant per part d'AIDESEP i les seves organitzacions afiliades, i la seva validació significa que el govern peruà finalment ha reconegut que sí que hi ha pobles en aïllament voluntari que viuen en aquesta regió de l'Amazònia. En conseqüència, el govern té ara l'obligació moral i legal d'establir una reserva que garanteixi els seus drets a la vida i al seu territori.
Perenco, però, exigeix al jutge que ordeni al Ministeri de Cultura que incorpori la petroliera al procediment d'homologació de la Reserva Napo-Tigre, i “d'aquesta manera pugui exercir la seva activitat legal abans que s'emeti una nova qualificació sobre la sol·licitud de creació de la Reserva Indígena presentada per AIDESEP.” L'empresa insisteix efectivament perquè el jutge aturi tot el procés fins que Perenco s'incorpori formalment a la comissió pluriministerial encarregada d'establir la reserva.
En resposta, Julio Cusurichi, guanyador del premi Goldman i membre del Consell Nacional d'AIDESEP, va afirmar:“És increïble i totalment inacceptable que aquesta empresa estrangera hagi demandat el govern peruà amb la finalitat d’ignorar l'existència d'aquestes persones […] Perú no pot fer un pas enrere, el govern ha de tirar endavant el procés de creació de la Reserva Napo-Tigre a favor d'aquests pobles indígenes aïllats, tal com estableix la llei […] No permetrem que aquesta empresa ignori o vulneri el marc legal per a la protecció d'aquests pobles tan vulnerables".
Perenco, malauradament, no és l'única petroliera amb iniciatives legals regressives en marxa. Paral·lelament, Perupetro, entitat pública responsable de la licitació de blocs de petroli peruans al mercat internacional, va proposar recentment un projecte de llei davant el Congrés peruà que “autoritzaria l'exempció de consulta prèvia per signar contractes a curt termini”. Si s'aprova, aquest projecte de llei facilitaria el reinici de l'extracció de petroli al Bloc 8, una concessió petroliera saturada per centenars de desastres ambientals que fa dècades que no s'han resolt.
Aquests atacs legals contra les proteccions dels pobles indígenes aïllats i la llei del Perú sobre Consulta Lliure, Previa i Informada són exemples de com el lobby petrolier manté el marc legal actual en pressió constant, malgrat els anys de lluita dels moviments indígenes peruans i de la societat civil. Tant si els atacs provenen del sector públic com privat, AIDESEP i les seves organitzacions afiliades es pronunciaran per defensar els drets col·lectius i territorials indígenes.
Hem d'estar vigilants al seu costat. L'imperatiu global d'aturar l'expansió del petroli, sigui a l'Amazones o en qualsevol altre lloc, és una de les fites més urgents que la humanitat ha d'abordar abans que sigui massa tard.
