Els enfrontaments violents entre milers de manifestants i els cossos de seguretat del dissabte, 14, a Lima ha causat la mort per arma de foc a dos joves i han resultat ferides un centenar de persones, més de la meitat encara són hospitalitzades. La onada de protestes s’ha viscut a tot al país, concentrades majoritàriament a Lima i a les principals capitals, però també a les zones rurals, des de la serra a la selva amazònica. L’endemà, diumenge, el president interí, Manuel Merino, va presentar la dimissió. La majoria de ministres del gabinet governamental també han presentat la renúncia als seus càrrecs.
Els fets luctuosos del dissabte han estat el resultat d’una repressió policial desmesurada i per la utilització de gasos lacrimògens i projectils de perdigons en els enfrontaments davant del Parlament. La policia va seguir l’estratègia de deixar apropar els manifestants fins l’edifici del poder legislatiu per després atacar-los amb contundència i per sorpresa. Segons la Coordinadora de Drets Humans, també hi ha 41 persones desaparegudes que els familiars busquen per hospitals i comissaries. La Fiscalia de l’Estat ha dit que iniciarà una investigació dels fets.
Tot i l’agitació que anava vivint el país en els últims mesos per les constants denúncies de corrupció entre la classe política, la gota que va fer vessar el got dels peruans va ser la destitució del president Martín Vizcarra pel Congrés de Diputats el dilluns, dia 9, acusat per la majoria dels congressistes d’incapacitat moral permanent i l’acusaven de rebre suborns. Automàticament el president del Congrés en aquell moment, Manuel Merino, assumia el càrrec de president interí. La contestació no va trigar convocar-se a través de diverses xarxes socials amb el #MerinoNoMeRepresenta i en organitzar-se a Lima des de dotze punts de la capital i convocant a col·lectius i organitzacions de l’interior del país a sumar-se a la marxa pacífica. La ironia, però, és que la corrupció aclapara el mateix Congrés que va destituir Martín Vizcarra, ja que bona part dels congressistes tenen pendents causes judicials amb la justícia per corrupció.
Vizcarra, de 57 anys, i considerat un tecnòcrata quan va succeir l’anterior president electe, Pedro Pablo Kuczynski, també destituït per corrupció, va rebre un el suport de molts votants pels seus intents de reforma. Ha estat embolicat en una dura batalla amb el Congrés, dominat per partits rivals, des que va prendre possessió del càrrec el març del 2018. L’any passat, el president va dissoldre el Congrés, argumentant que els legisladors obstaculitzaven la seva agenda anticorrupció. Es va elegir un nou Congrés al gener, però la tensió va continuar sent elevada entre el legislatiu i l'executiu, i Vizcarra va acusar els legisladors de fomentar el "caos i el desordre". Vizcarra ha negat les acusacions d’acceptar suborns per valor de 2,3 milions de soles (620.000 euros) quan era governador de la regió del sud de Moquegua. El moviment de dilluns al Congrés es va produir després d'un intent previ de destitució. Una votació anterior celebrada el 18 de setembre va quedar molt lluny d’obtenir els vots necessaris quan només 32 legisladors van votar a favor de la destitució de Vizcarra, qui havia dit anteriorment que acceptaria el vot de destitució, que no prendria cap acció judicial i que abandonaria el palau presidencial. Però dimarts va qüestionar la "legalitat i legitimitat" de la seva destitució. "Es qüestiona la legalitat perquè el Tribunal Constitucional encara no s'ha pronunciat i la legitimitat la dóna la gent", va dir als periodistes fora de casa seva a Lima. Alguns articulistes creuen que el que cal fer per evitar les successives inestabilitats és una reforma constitucional.
Aquesta crisi arriba en un temps en que Perú afronta una greu recessió econòmica provocada, en gran part per la pandèmia del coronavirus, que ha arribat a situar el país en el segon lloc dels contagis al continent llatinoamericà, darrera de Brasil.
Els fets luctuosos del dissabte han estat el resultat d’una repressió policial desmesurada i per la utilització de gasos lacrimògens i projectils de perdigons en els enfrontaments davant del Parlament. La policia va seguir l’estratègia de deixar apropar els manifestants fins l’edifici del poder legislatiu per després atacar-los amb contundència i per sorpresa. Segons la Coordinadora de Drets Humans, també hi ha 41 persones desaparegudes que els familiars busquen per hospitals i comissaries. La Fiscalia de l’Estat ha dit que iniciarà una investigació dels fets.
Tot i l’agitació que anava vivint el país en els últims mesos per les constants denúncies de corrupció entre la classe política, la gota que va fer vessar el got dels peruans va ser la destitució del president Martín Vizcarra pel Congrés de Diputats el dilluns, dia 9, acusat per la majoria dels congressistes d’incapacitat moral permanent i l’acusaven de rebre suborns. Automàticament el president del Congrés en aquell moment, Manuel Merino, assumia el càrrec de president interí. La contestació no va trigar convocar-se a través de diverses xarxes socials amb el #MerinoNoMeRepresenta i en organitzar-se a Lima des de dotze punts de la capital i convocant a col·lectius i organitzacions de l’interior del país a sumar-se a la marxa pacífica. La ironia, però, és que la corrupció aclapara el mateix Congrés que va destituir Martín Vizcarra, ja que bona part dels congressistes tenen pendents causes judicials amb la justícia per corrupció.
Vizcarra, de 57 anys, i considerat un tecnòcrata quan va succeir l’anterior president electe, Pedro Pablo Kuczynski, també destituït per corrupció, va rebre un el suport de molts votants pels seus intents de reforma. Ha estat embolicat en una dura batalla amb el Congrés, dominat per partits rivals, des que va prendre possessió del càrrec el març del 2018. L’any passat, el president va dissoldre el Congrés, argumentant que els legisladors obstaculitzaven la seva agenda anticorrupció. Es va elegir un nou Congrés al gener, però la tensió va continuar sent elevada entre el legislatiu i l'executiu, i Vizcarra va acusar els legisladors de fomentar el "caos i el desordre". Vizcarra ha negat les acusacions d’acceptar suborns per valor de 2,3 milions de soles (620.000 euros) quan era governador de la regió del sud de Moquegua. El moviment de dilluns al Congrés es va produir després d'un intent previ de destitució. Una votació anterior celebrada el 18 de setembre va quedar molt lluny d’obtenir els vots necessaris quan només 32 legisladors van votar a favor de la destitució de Vizcarra, qui havia dit anteriorment que acceptaria el vot de destitució, que no prendria cap acció judicial i que abandonaria el palau presidencial. Però dimarts va qüestionar la "legalitat i legitimitat" de la seva destitució. "Es qüestiona la legalitat perquè el Tribunal Constitucional encara no s'ha pronunciat i la legitimitat la dóna la gent", va dir als periodistes fora de casa seva a Lima. Alguns articulistes creuen que el que cal fer per evitar les successives inestabilitats és una reforma constitucional.
Aquesta crisi arriba en un temps en que Perú afronta una greu recessió econòmica provocada, en gran part per la pandèmia del coronavirus, que ha arribat a situar el país en el segon lloc dels contagis al continent llatinoamericà, darrera de Brasil.
