El territori ancestral dels shawi cobreix 1.004.000 hectàrees, estenent-se des dels contraforts dels Andes peruans al llarg dels rius Paranapura, Sillay i Cahuapanas. Encara que el territori contingui ecosistemes forestals amazònics intactes, la regió s’enfronta a múltiples amenaces: concessions petrolieres i mineres, grans projectes d'infraestructura, interessos agroindustrials i projectes de conservació que podrien atorgar-li el control d'algunes de les seves terres a l'Estat.
Per defensar els seus boscos i el seu futur, els shawi s'enfronten activament a aquestes amenaces mitjançant l'enfortiment de la governança dels seus territoris. Inspirats pels wampis, van declarar el Govern Territorial Autònom de la Nació Shawi (GTANSH) el 2017 i van triar Wilson Tello Cahuaza com el seu primer Mashuin per al període 2017-2022.
Les autonomies de fet dels pobles indígenes peruans
El model de Govern Territorial Autònom (GTA) és un model innovador i propi per protegir les terres indígenes, i una plataforma d'incidència per al reconeixement dels seus drets territorials. Com ja ha estat dit, els wampis van ser els pioners en declarar la seva autonomia el 2015. Des d'aleshores, onze nacions indígenes més de l'Amazònia peruana, inclosos els shawi, han constituït els seus GTA d'acord amb els seus costums i sistemes de govern consuetudinaris.
Aquests Governs Territorials Autònoms no són organitzacions registrades legalment, sinó que es basen en el dret consuetudinari, la Constitució peruana i els tractats internacionals ratificats pel govern. Són l'expressió del reclam de drets i de les necessitats causades per l'abandó històric dels territoris que es troben lluny de Lima. Els Governs Territorials Autònoms són una potència inspiradora per a altres pobles indígenes de la regió i el món pel que fa als beneficis de la governança local, la lliure determinació i la major protecció de la biodiversitat als seus territoris.
Durant els darrers cinc anys, sota el lideratge de Wilson Tello, el GTANSH ha aconseguit posicionar-se com l'organització representativa més important de la nació i ha unit les diferents federacions shawi sota una sola bandera. D'aquesta manera, van frenar la creació de l'Àrea de Conservació Regional Cerro Escalera dins del seu territori ancestral i van establir estratègies col·lectives per aturar la invasió de colons.
Alhora, el Govern Territorial Autònom de la Nació Shawi ha aconseguit prohibir projectes miners i petroliers, i protegir les àrees d'excepcional biodiversitat que conformen el seu territori. Tot i aquests importants passos, la pressió sobre les comunitats shawi, principalment per part dels fusters i l'agroindústria, segueix creixent.
L’elecció del Mashuin
En aquest context, la continuació d’un govern autònom fort es considera imprescindible per al futur dels shawi i del seu territori. L’elecció del nou Mashuin es va organitzar per al 4 i 5 de novembre. Ja la nit del dia 3, els líders shawi van començar a arribar a peu, en canoa i en avionetes a la comunitat Nueva Vida, enclavada a la vall formada pel riu Paranapura. L'endemà al matí, els homes, dones i nens es van reunir en assemblea per donar inici a aquest moment històric. Hi havia emoció i expectativa a l'aire.
Els estatuts del GTANSH segueixen un model d'alternança, és a dir, que la posició de Mashuin ha de variar entre les conques de Paranapura i les de Cahuapanas cada cinc anys. Ja que Wilson Tello és de Paranapura, aquesta vegada només podien postular-se candidats de Cahuapanas, acompanyat de Ka'taninsu (Vicepresident) de Paranapura.
Entre els autoritzats per votar hi havia el wa'an (líder tradicional) i el vice-wa'an de cada comunitat dins del territori, així com els líders de les federacions shawi. Després d'un dia i mig de debat, van quedar dos candidats: Reninber Huiñapi Cárdenas i Jesús Pinedo Escobeda. A les 6.00 de la tarda del 5 de novembre, es va confirmar com a guanyador Reninber Huiñapi Cárdenas, amb 136 vots contra 68. Com a Ka’taninsu va ser escollit Clauber Tangoa Huayunga de la comunitat de Panan.
Somniant el futur de la nació Shawi
Reninber Huiñapi Cárdenas és tècnic en infermeria i va descriure les seves esperances i metes per als propers cinc anys: “El que volem és institucionalitzar el nostre Govern Territorial Autònom i que l'Estat ens consideri com a nació amb tots els drets que ens emparen el conveni 169 de la Organització Internacional del Treball i la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes. Volem que l'Estat ens atengui amb els serveis bàsics de salut i educació, i que respectin el dret a la consulta prèvia”.
El nou Mashuin va afegir que el Govern Territorial Autònom defensarà el territori i consolidarà el gran somni que es reconegui el territori integral. “Volem seguir els passos del Mashuin anterior, construint sobre allò que ja s'ha construït, incloent-hi l'enfortiment de la nostra escola de líders. Governaré per a tots els shawi, de totes les conques del nostre gran territori”, va concloure Huiñapi Cárdenas.
El nou grup dirigent del GTANSH va iniciar el seu període de govern l'1 de gener de 2023. Els shawi són una de les dotze nacions indígenes de l'Amazònia que s'han autodeclarat com a GTA i planegen acudir al Congrés peruà plegats per exigir-ne el reconeixement. El govern hauria de donar als GTA el reconeixement que es mereixen i, sobretot, entendre que lluny de ser un problema, són una eina clau per frenar la creixent desforestació que s’està produint a l'Amazònia.
Per defensar els seus boscos i el seu futur, els shawi s'enfronten activament a aquestes amenaces mitjançant l'enfortiment de la governança dels seus territoris. Inspirats pels wampis, van declarar el Govern Territorial Autònom de la Nació Shawi (GTANSH) el 2017 i van triar Wilson Tello Cahuaza com el seu primer Mashuin per al període 2017-2022.
Les autonomies de fet dels pobles indígenes peruans
El model de Govern Territorial Autònom (GTA) és un model innovador i propi per protegir les terres indígenes, i una plataforma d'incidència per al reconeixement dels seus drets territorials. Com ja ha estat dit, els wampis van ser els pioners en declarar la seva autonomia el 2015. Des d'aleshores, onze nacions indígenes més de l'Amazònia peruana, inclosos els shawi, han constituït els seus GTA d'acord amb els seus costums i sistemes de govern consuetudinaris.
Aquests Governs Territorials Autònoms no són organitzacions registrades legalment, sinó que es basen en el dret consuetudinari, la Constitució peruana i els tractats internacionals ratificats pel govern. Són l'expressió del reclam de drets i de les necessitats causades per l'abandó històric dels territoris que es troben lluny de Lima. Els Governs Territorials Autònoms són una potència inspiradora per a altres pobles indígenes de la regió i el món pel que fa als beneficis de la governança local, la lliure determinació i la major protecció de la biodiversitat als seus territoris.
Durant els darrers cinc anys, sota el lideratge de Wilson Tello, el GTANSH ha aconseguit posicionar-se com l'organització representativa més important de la nació i ha unit les diferents federacions shawi sota una sola bandera. D'aquesta manera, van frenar la creació de l'Àrea de Conservació Regional Cerro Escalera dins del seu territori ancestral i van establir estratègies col·lectives per aturar la invasió de colons.
Alhora, el Govern Territorial Autònom de la Nació Shawi ha aconseguit prohibir projectes miners i petroliers, i protegir les àrees d'excepcional biodiversitat que conformen el seu territori. Tot i aquests importants passos, la pressió sobre les comunitats shawi, principalment per part dels fusters i l'agroindústria, segueix creixent.
L’elecció del Mashuin
En aquest context, la continuació d’un govern autònom fort es considera imprescindible per al futur dels shawi i del seu territori. L’elecció del nou Mashuin es va organitzar per al 4 i 5 de novembre. Ja la nit del dia 3, els líders shawi van començar a arribar a peu, en canoa i en avionetes a la comunitat Nueva Vida, enclavada a la vall formada pel riu Paranapura. L'endemà al matí, els homes, dones i nens es van reunir en assemblea per donar inici a aquest moment històric. Hi havia emoció i expectativa a l'aire.
Els estatuts del GTANSH segueixen un model d'alternança, és a dir, que la posició de Mashuin ha de variar entre les conques de Paranapura i les de Cahuapanas cada cinc anys. Ja que Wilson Tello és de Paranapura, aquesta vegada només podien postular-se candidats de Cahuapanas, acompanyat de Ka'taninsu (Vicepresident) de Paranapura.
Entre els autoritzats per votar hi havia el wa'an (líder tradicional) i el vice-wa'an de cada comunitat dins del territori, així com els líders de les federacions shawi. Després d'un dia i mig de debat, van quedar dos candidats: Reninber Huiñapi Cárdenas i Jesús Pinedo Escobeda. A les 6.00 de la tarda del 5 de novembre, es va confirmar com a guanyador Reninber Huiñapi Cárdenas, amb 136 vots contra 68. Com a Ka’taninsu va ser escollit Clauber Tangoa Huayunga de la comunitat de Panan.
Somniant el futur de la nació Shawi
Reninber Huiñapi Cárdenas és tècnic en infermeria i va descriure les seves esperances i metes per als propers cinc anys: “El que volem és institucionalitzar el nostre Govern Territorial Autònom i que l'Estat ens consideri com a nació amb tots els drets que ens emparen el conveni 169 de la Organització Internacional del Treball i la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes. Volem que l'Estat ens atengui amb els serveis bàsics de salut i educació, i que respectin el dret a la consulta prèvia”.
El nou Mashuin va afegir que el Govern Territorial Autònom defensarà el territori i consolidarà el gran somni que es reconegui el territori integral. “Volem seguir els passos del Mashuin anterior, construint sobre allò que ja s'ha construït, incloent-hi l'enfortiment de la nostra escola de líders. Governaré per a tots els shawi, de totes les conques del nostre gran territori”, va concloure Huiñapi Cárdenas.
El nou grup dirigent del GTANSH va iniciar el seu període de govern l'1 de gener de 2023. Els shawi són una de les dotze nacions indígenes de l'Amazònia que s'han autodeclarat com a GTA i planegen acudir al Congrés peruà plegats per exigir-ne el reconeixement. El govern hauria de donar als GTA el reconeixement que es mereixen i, sobretot, entendre que lluny de ser un problema, són una eina clau per frenar la creixent desforestació que s’està produint a l'Amazònia.
