Fa unes setmanes, un conegut setmanari peruà va publicar documents signats per la ministra d'Afers Exteriors del president Boluarte, Ana Cecilia Gervasi, en què ordenava a tots els ambaixadors de la diplomàcia peruana redoblar els seus esforços en una campanya de relacions públiques per contrarestar la mala imatge del país, arran de la evidència de violacions dels drets humans publicada per la premsa internacional.
Però l'intent de promoure una bona imatge internacional té un altre objectiu, a més de recollir el suport polític que Boluarte necessita per sobreviure a aquesta crisi. La presidenta ha decidit continuar amb la política del seu predecessor, Pedro Castillo, autoritzant Petroperú a buscar inversors entre els principals bancs dels Estats Units i Europa per explotar blocs de petroli al país.
Fins ara, l'argument principal d'aquesta campanya per atraure inversions és que els indicadors macroeconòmics del Perú són una evidència de que el govern ha aconseguit estabilitzar el conflicte social al sud del país, on la majoria de les grans mines han estat paralitzades des de l'inici de les protestes. La major part dels experts coincideixen que les accions de l'administració Boluarte per "controlar" la crisi i oferir unes condicions socials mínimes per al desenvolupament d'inversions d'alt risc només han portat el Perú a un escenari de major "divisió, paralització i insostenibilitat".
És prudent invertir en el que sens dubte es convertirà en un nou front de conflicte social i de violacions de drets humans al nord del país, aquesta vegada amb els indígenes amazònics?
En conèixer l'anunci de la "reactivació del petroli" del Perú, les nacions indígenes afectades pels blocs en què vol operar Petroperú van respondre immediatament convocant una assemblea per ratificar l'acord al qual van arribar l'any passat: treballar conjuntament per evitar qualsevol nova inversió petrolera als seus territoris.
En paraules d'Olivia Bisa, presidenta de la Nació Chapra, “Ens estem organitzant nosaltres mateixos, les sis nacions natives del nord de l'Amazones, i anirem fins a les instàncies internacionals perquè s'anul·lin els blocs de petroli. A més, demanem una valoració pericial de la infraestructura de l'oleoducte del nord del Perú”.
Reninmer Huiñapi, president de la Nació Shawi, va assenyalar que “per sortir de la crisi, la posició de les sis nacions és que no necessitem més activitat petroliera. Primer, el Perú ha de solucionar diverses carències [de serveis socials], però amb aquest govern no podem debatre ni dialogar perquè hem vist una violació dels drets humans. Podrem començar un debat amb un altre govern, a qui donarem a conèixer les nostres demandes”.
Bloc 192: El projecte pretenia “salvar” Petroperú
Com a primer pas de la seva campanya per convèncer bancs i gestors d'actius per alimentar els conflictes socials, el govern peruà va donar la setmana passada l'autorització necessària perquè Petroperú subscrigués un acord de llicència per dur a terme operacions de perforació al bloc 192, la major operació petroliera continental de Perú i que acumula dècades de problemes socials, ambientals i legals. Aquesta autorització permet a Petroperú sol·licitar una carta de fiança als bancs internacionals per al contracte.
Temps enrere, Peropetrú va perdre un arbitratge amb l'última empresa que operava el Bloc 192, Pluspetrol Norte, i ara s'hauran de compensar tots els passius acumulats als Blocs 192 i 8, només amb diners dels contribuents peruans.
Les organitzacions indígenes han manifestat la seva oposició a l'entrada de qualsevol nou operador si no es paga el multimilionari deute mediambiental que fa anys que està afectant els seus territoris.
En paraules de David Chino, president de la Federació Quechua del Riu Pastaza (FEDIQUEP):
“La nostra perspectiva és que la presidenta [Boluarte] està reactivant aquests blocs, però sense el nostre consentiment, els pobles que hi vivim. Aquests blocs tenen infraestructures danyades. [Petroperu] no garanteix la nostra seguretat, a més no hi estan posant remei. Hi ha més de 2.000 llocs afectats i no estan trobant-hi solucions. No permetrem cap inversió fins que no se solucioni el dany. Primer, sanejament total i després, estarem en disposició de dialogar amb alguna empresa”.
Preguntat sobre la possibilitat de que Petroperú entri al bloc 192:
“Desconfiem de Petroperú perquè és una empresa del propi govern, reclamaran drets legals per apropiar-se de les nostres terres en nom del govern. Amb això, intentaran eludir la seva responsabilitat de reparació. No fan res pel poble. Trepitgen drets. A la ciutat d'Andoas no donen electricitat com havien promès, hi ha avaries constants i [el subministrament elèctric] només funciona unes hores.
Nosaltres, com a part de l'organització de les quatre conques fluvials (Rius Tigre, Marañón Pastaza i Corrientes), Achuar del riu Corrientes, Quechuas i Kukamas, hem acordat que si no hi ha sanejament del que ja està contaminat, no podran dur a terme l'operació”.
La claredat i contundència de les paraules dels líders indígenes del nord de l'Amazònia ens permeten veure l'escenari que s'està configurant en els propers mesos. En aquest nou capítol de la història de les conseqüències extremadament perilloses de l'extractivisme a l'Amazònia, serà fonamental que aconseguim amplificar les veus de les nacions, tan fort que ningú no pugui deixar d'escoltar les seves advertències.
Però l'intent de promoure una bona imatge internacional té un altre objectiu, a més de recollir el suport polític que Boluarte necessita per sobreviure a aquesta crisi. La presidenta ha decidit continuar amb la política del seu predecessor, Pedro Castillo, autoritzant Petroperú a buscar inversors entre els principals bancs dels Estats Units i Europa per explotar blocs de petroli al país.
Fins ara, l'argument principal d'aquesta campanya per atraure inversions és que els indicadors macroeconòmics del Perú són una evidència de que el govern ha aconseguit estabilitzar el conflicte social al sud del país, on la majoria de les grans mines han estat paralitzades des de l'inici de les protestes. La major part dels experts coincideixen que les accions de l'administració Boluarte per "controlar" la crisi i oferir unes condicions socials mínimes per al desenvolupament d'inversions d'alt risc només han portat el Perú a un escenari de major "divisió, paralització i insostenibilitat".
És prudent invertir en el que sens dubte es convertirà en un nou front de conflicte social i de violacions de drets humans al nord del país, aquesta vegada amb els indígenes amazònics?
En conèixer l'anunci de la "reactivació del petroli" del Perú, les nacions indígenes afectades pels blocs en què vol operar Petroperú van respondre immediatament convocant una assemblea per ratificar l'acord al qual van arribar l'any passat: treballar conjuntament per evitar qualsevol nova inversió petrolera als seus territoris.
En paraules d'Olivia Bisa, presidenta de la Nació Chapra, “Ens estem organitzant nosaltres mateixos, les sis nacions natives del nord de l'Amazones, i anirem fins a les instàncies internacionals perquè s'anul·lin els blocs de petroli. A més, demanem una valoració pericial de la infraestructura de l'oleoducte del nord del Perú”.
Reninmer Huiñapi, president de la Nació Shawi, va assenyalar que “per sortir de la crisi, la posició de les sis nacions és que no necessitem més activitat petroliera. Primer, el Perú ha de solucionar diverses carències [de serveis socials], però amb aquest govern no podem debatre ni dialogar perquè hem vist una violació dels drets humans. Podrem començar un debat amb un altre govern, a qui donarem a conèixer les nostres demandes”.
Bloc 192: El projecte pretenia “salvar” Petroperú
Com a primer pas de la seva campanya per convèncer bancs i gestors d'actius per alimentar els conflictes socials, el govern peruà va donar la setmana passada l'autorització necessària perquè Petroperú subscrigués un acord de llicència per dur a terme operacions de perforació al bloc 192, la major operació petroliera continental de Perú i que acumula dècades de problemes socials, ambientals i legals. Aquesta autorització permet a Petroperú sol·licitar una carta de fiança als bancs internacionals per al contracte.
Temps enrere, Peropetrú va perdre un arbitratge amb l'última empresa que operava el Bloc 192, Pluspetrol Norte, i ara s'hauran de compensar tots els passius acumulats als Blocs 192 i 8, només amb diners dels contribuents peruans.
Les organitzacions indígenes han manifestat la seva oposició a l'entrada de qualsevol nou operador si no es paga el multimilionari deute mediambiental que fa anys que està afectant els seus territoris.
En paraules de David Chino, president de la Federació Quechua del Riu Pastaza (FEDIQUEP):
“La nostra perspectiva és que la presidenta [Boluarte] està reactivant aquests blocs, però sense el nostre consentiment, els pobles que hi vivim. Aquests blocs tenen infraestructures danyades. [Petroperu] no garanteix la nostra seguretat, a més no hi estan posant remei. Hi ha més de 2.000 llocs afectats i no estan trobant-hi solucions. No permetrem cap inversió fins que no se solucioni el dany. Primer, sanejament total i després, estarem en disposició de dialogar amb alguna empresa”.
Preguntat sobre la possibilitat de que Petroperú entri al bloc 192:
“Desconfiem de Petroperú perquè és una empresa del propi govern, reclamaran drets legals per apropiar-se de les nostres terres en nom del govern. Amb això, intentaran eludir la seva responsabilitat de reparació. No fan res pel poble. Trepitgen drets. A la ciutat d'Andoas no donen electricitat com havien promès, hi ha avaries constants i [el subministrament elèctric] només funciona unes hores.
Nosaltres, com a part de l'organització de les quatre conques fluvials (Rius Tigre, Marañón Pastaza i Corrientes), Achuar del riu Corrientes, Quechuas i Kukamas, hem acordat que si no hi ha sanejament del que ja està contaminat, no podran dur a terme l'operació”.
La claredat i contundència de les paraules dels líders indígenes del nord de l'Amazònia ens permeten veure l'escenari que s'està configurant en els propers mesos. En aquest nou capítol de la història de les conseqüències extremadament perilloses de l'extractivisme a l'Amazònia, serà fonamental que aconseguim amplificar les veus de les nacions, tan fort que ningú no pugui deixar d'escoltar les seves advertències.
