A finals d'octubre, el president liberal conservador de l'Equador, Guillermo Lasso, va declarar l'estat d'emergència, citant l'augment de crims violents. Però el moviment sorpresa també va suspendre convenientment les llibertats civils just quan la societat civil s'estava preparant per protestar contra les seves propostes econòmiques i polítiques, que pretenen implementar reformes neoliberals i un entorn favorable per a la indústria del petroli i la mineria.
Davant d’un fet sense precedents, les organitzacions indígenes, amb el suport d'organitzacions ambientals i de drets, van presentar una impugnació constitucional als decrets per no haver realitzat la consulta pre-legislativa que és necessària per a qualsevol política que afecti els drets i l'autonomia dels indígenes.
Un cop més, està en mans del Tribunal Constitucional garantir els drets dels pobles indígenes, especialment el consentiment lliure, previ i informat, i el dels drets de la natura. El Tribunal Constitucional té la responsabilitat de garantir aquests drets que han estat vulnerats sistemàticament pel govern equatorià.
Amb la implementació d'aquestes noves reformes, Lasso espera fomentar la inversió per duplicar la producció de petroli. Gran part d'aquesta extracció vindria dels jaciments d'Ishpingo, Tambococha, Tiputini (ITT), el jaciment de petroli més gran del país, que es troba sota el Parc Nacional Yasuní. L'explotació del petroli al Parc Nacional presenta un escenari flagrant de violacions de drets tant contra la natura com contra les vides dels pobles indígenes en aïllament voluntari.
Yasuní, una Reserva de la Biosfera de la UNESCO àmpliament considerada com un dels llocs biològicament més diversos del planeta, és el territori tradicional dels pobles indígenes Waorani i la llar dels dos últims pobles indígenes que viuen aïllats a l’Equador: els Tagaeri i els Taromenane. Les perforacions petrolieres, les carreteres i la tala il·legal han empès aquests grups nòmades fins els límits. I ara, s'estan planejant pous dins de la zona de protecció que envolta una àrea designada "Zona prohibida (No go)", creada per protegir els Tagaeri i Taromenane (ITT).
Els documents interns de Petroecuador mostren que tenen plans per perforar dos nous pous dins de l'àrea protegida " Zona prohibida ". La nova carretera d'accés que s'està construint per obrir els pous es troba ara a només 400 metres de la zona de protecció. La perforació aquí és un genocidi per al Tagaeri-Taromenane, posa en perill un punt conflictiu de biodiversitat de renom mundial i és una bomba de carboni per al planeta, ja que les empreses perforen buscant nous combustibles fòssils sota els boscos en llocs essencials per a la mitigació del canvi climàtic. S'ha d'aturar.
L'any 2008, en la nova constitució de l'Equador, es van reconèixer els drets dels pobles indígenes aïllats, definint els seus territoris com a intangibles, on es prohibiria tota mena d'activitat extractiva. I s'estableix que la vulneració d'aquests drets constitueix un delicte d'etnocidi. Aquest avenç en les garanties de drets dels pobles aïllats seria, sens dubte, un gran pas per a la seva protecció, sempre que aquests drets fossin plenament respectats pel govern equatorià.
Aquesta amenaça vital per als pobles indígenes i el parc ha donat lloc a demandes d'acció immediata al sistema de justícia equatoriana. Es van interposar "mesures cautelars" davant dels tribunals de l'Equador, que pretenen evitar la vulneració dels drets constitucionals dels Tagaeri i Taromenane, els quals estableixen específicament que el seu territori és "una possessió ancestral irreductible i intangible i s'hi prohibirà tota forma d'activitat extractiva". El govern ha d'adoptar mesures per garantir les seves vides, fer complir el respecte a l'autodeterminació i el dret a romandre en aïllament i garantir el compliment dels seus drets. La vulneració d'aquests drets serà constitutiva de delicte d'etnocidi i serà tipificat com a tal per la llei.
Aquesta mesura judicial va ser presentada el 23 de setembre per l'Aliança d'Organitzacions de Drets Humans de l'Equador, Yasunidos, Amazon Watch i diverses organitzacions mediambientals i de drets humans. El 12 d'octubre, que Equador commemora el Dia de la Diversitat Cultural, la petició va ser denegada. El tribunal va afirmar que, tècnicament, encara no hi ha cap infraestructura ni treball d'extracció a l'àrea d’amortiment de la zona de prohibició, i es va negar a pronunciar-se de manera preventiva i cautelar per evitar el genocidi. El Tribunal ha decidit esperar fins que sigui massa tard per al destí dels Tagaeri-Taromenane.
La situació actual va ser estimulada pel decret executiu 751, emès per l'expresident Lenin Moreno l'any 2019. El decret, basat en una pregunta popular, tot i que falsa, en un referèndum nacional, que prometia l'ampliació de la “zona de prohibició" dins del Yasuní. Però el decret, tot i que redueix la superfície disponible per a la perforació, en permet de noves dins de la zona d’amortiment. En resum, el govern va donar gat per llebre. Es tractava d'un engany, ja que donava llum verda per perforar a la zona més sensible, on abans estava prohibida, a l'empara de l'ampliació de la zona protegida on no hi havia petroli, ni tampoc Tagaeri-Taromenane.
El 2 de juliol de 2019, organitzacions de la societat civil i advocats que treballen en favor dels drets de les persones que viuen aïllades van impugnar el Decret executiu 751 davant el Tribunal Constitucional. Finalment es va celebrar una audiència el 15 d'octubre de 2021, encara pendent de prendre una decisió. És l'última oportunitat legal per aturar l'avenç de l'extracció de petroli i protegir les vides dels Tagaeri-Taromenane.
És important assenyalar que no hem arribat a aquest punt en què es planifiquen 600 nous pous de petroli en un dels llocs culturalment crítics i biològicament més diversos del planeta d’un dia per l’altre.
El petroli avança cap a la “Zona prohibida"
El desembre de 2017 ja s'havia iniciat l'extracció al Parc Nacional Yasuní amb la construcció de la carretera del petroli i la plataforma “Tambococha D”. El juny de 2018, la construcció de carreteres va continuar avançant cap al sud i es va construir la plataforma “Tambococha A”. A 30 de setembre de 2021 s'han construït un total de 18 quilòmetres de carretera i un total de 5 plataformes. Amb aquest darrer avenç, la carretera queda a només 400 metres del límit de la zona d’amortiment del ZITT.
A l'"Informe de situació d'emergència sanitària COVID-19, bloc 43 ITT", de data 27 de juliol de 2020, realitzat pel cap de Seguretat, Salut i Control Ambiental de Petroamazonas EP (part de l’estructura de govern de Petroecuador), el mapa "Blocs d'instal·lacions 43 – 31”, es mapen les infraestructures i equipaments que s'han implantat i que es preveu construir al bloc 43. Aquest mapa mostra clarament que l'empresa Petroamazonas EP, té previst avançar amb l'autopista del petroli per la zona d’amortiment i arribar al ZITT, i es preveu la construcció de la plataforma petroliera “Ishpingo D” i “Ishping” dins del ZITT.
L'amenaça del petroli a les vides dels pobles indígenes en aïllament s'agreuja encara més per la pandèmia de la COVID-19 que no mostra signes d'atenuació. A mesura que la infraestructura petroliera avança cap als territoris dels pobles aïllats, augmenta el risc de contagi de la COVID-19, que seria fatal per a la seva supervivència, com qualsevol malaltia occidental per a la qual no tinguin immunitat biològica. I, per descomptat, l'extracció de petroli en si té els seus propis impactes devastadors en la qualitat de l'aire, el sòl, l'aigua i la contaminació acústica, la qual cosa condueix a la degradació d'un entorn pur necessari perquè els pobles aïllats continuïn vivint de les maneres tradicionals que els han ajudat sobreviure durant generacions.
El temps és essencial. Des que es va fer l'anàlisi de l'evolució de la carretera, si Petroamazonas EP treballa sense interrupcions, en nou dies estarà travessant el límit de la zona d'amortiment i en 45 dies estaria entrant al ZITT.
El temps és essencial. Des que es va fer l'anàlisi de l'evolució de la carretera, si Petroamazonas EP treballa sense interrupcions, en nou dies estarà travessant el límit de la zona d'amortiment i en 45 dies estaria entrant al ZITT.
"La nova política de petroli i mineria" ve a ser el mateix
Avançar amb l'explotació del Yasuní és la punta de l'iceberg del que té previst l'actual govern del president Guillermo Lasso, que va emetre el decret executiu 95, establint reformes polítiques que pretenen duplicar la producció de petroli fins a 1 milió de barrils per dia. Això implica intensificar la producció en camps ja en funcionament i ampliar el desenvolupament del petroli al centre i al sud de l'Amazònia, una immensa regió de boscos tropicals intactes sense carreteres i el territori tradicional de set nacionalitats indígenes. Amb el Decret Executiu 151, s'avança en el desenvolupament de projectes miners a gran escala a la Serralada del Cóndor, al sud de l'Amazònia de l'Equador, una zona que figura a la llista dels 35 punts calents de biodiversitat reconeguts a tot el món i llar de la nacionalitat Shuar.
Juntament amb organitzacions mediambientals i de drets humans, vam prendre mesures immediates. Ara, esperem impacients que es faci justícia amb les dues decisions pendents del Tribunal Constitucional sobre l'avenç de la perforació petroliera i la construcció de carreteres, així com sobre els decrets executius d'ampliació del petroli i la mineria. El temps és essencial. Uneix-te a nosaltres en solidaritat amb els pobles indígenes que treballen per aturar l'expansió del petroli a l'Amazònia de l'Equador!
Article original en anglès:
https://amazonwatch.org/news/2021/1102-isolated-indigenous-peoples-under-threat-of-oil-expansion
Davant d’un fet sense precedents, les organitzacions indígenes, amb el suport d'organitzacions ambientals i de drets, van presentar una impugnació constitucional als decrets per no haver realitzat la consulta pre-legislativa que és necessària per a qualsevol política que afecti els drets i l'autonomia dels indígenes.
Un cop més, està en mans del Tribunal Constitucional garantir els drets dels pobles indígenes, especialment el consentiment lliure, previ i informat, i el dels drets de la natura. El Tribunal Constitucional té la responsabilitat de garantir aquests drets que han estat vulnerats sistemàticament pel govern equatorià.
Amb la implementació d'aquestes noves reformes, Lasso espera fomentar la inversió per duplicar la producció de petroli. Gran part d'aquesta extracció vindria dels jaciments d'Ishpingo, Tambococha, Tiputini (ITT), el jaciment de petroli més gran del país, que es troba sota el Parc Nacional Yasuní. L'explotació del petroli al Parc Nacional presenta un escenari flagrant de violacions de drets tant contra la natura com contra les vides dels pobles indígenes en aïllament voluntari.
Yasuní, una Reserva de la Biosfera de la UNESCO àmpliament considerada com un dels llocs biològicament més diversos del planeta, és el territori tradicional dels pobles indígenes Waorani i la llar dels dos últims pobles indígenes que viuen aïllats a l’Equador: els Tagaeri i els Taromenane. Les perforacions petrolieres, les carreteres i la tala il·legal han empès aquests grups nòmades fins els límits. I ara, s'estan planejant pous dins de la zona de protecció que envolta una àrea designada "Zona prohibida (No go)", creada per protegir els Tagaeri i Taromenane (ITT).
Els documents interns de Petroecuador mostren que tenen plans per perforar dos nous pous dins de l'àrea protegida " Zona prohibida ". La nova carretera d'accés que s'està construint per obrir els pous es troba ara a només 400 metres de la zona de protecció. La perforació aquí és un genocidi per al Tagaeri-Taromenane, posa en perill un punt conflictiu de biodiversitat de renom mundial i és una bomba de carboni per al planeta, ja que les empreses perforen buscant nous combustibles fòssils sota els boscos en llocs essencials per a la mitigació del canvi climàtic. S'ha d'aturar.
L'any 2008, en la nova constitució de l'Equador, es van reconèixer els drets dels pobles indígenes aïllats, definint els seus territoris com a intangibles, on es prohibiria tota mena d'activitat extractiva. I s'estableix que la vulneració d'aquests drets constitueix un delicte d'etnocidi. Aquest avenç en les garanties de drets dels pobles aïllats seria, sens dubte, un gran pas per a la seva protecció, sempre que aquests drets fossin plenament respectats pel govern equatorià.
Aquesta amenaça vital per als pobles indígenes i el parc ha donat lloc a demandes d'acció immediata al sistema de justícia equatoriana. Es van interposar "mesures cautelars" davant dels tribunals de l'Equador, que pretenen evitar la vulneració dels drets constitucionals dels Tagaeri i Taromenane, els quals estableixen específicament que el seu territori és "una possessió ancestral irreductible i intangible i s'hi prohibirà tota forma d'activitat extractiva". El govern ha d'adoptar mesures per garantir les seves vides, fer complir el respecte a l'autodeterminació i el dret a romandre en aïllament i garantir el compliment dels seus drets. La vulneració d'aquests drets serà constitutiva de delicte d'etnocidi i serà tipificat com a tal per la llei.
Aquesta mesura judicial va ser presentada el 23 de setembre per l'Aliança d'Organitzacions de Drets Humans de l'Equador, Yasunidos, Amazon Watch i diverses organitzacions mediambientals i de drets humans. El 12 d'octubre, que Equador commemora el Dia de la Diversitat Cultural, la petició va ser denegada. El tribunal va afirmar que, tècnicament, encara no hi ha cap infraestructura ni treball d'extracció a l'àrea d’amortiment de la zona de prohibició, i es va negar a pronunciar-se de manera preventiva i cautelar per evitar el genocidi. El Tribunal ha decidit esperar fins que sigui massa tard per al destí dels Tagaeri-Taromenane.
La situació actual va ser estimulada pel decret executiu 751, emès per l'expresident Lenin Moreno l'any 2019. El decret, basat en una pregunta popular, tot i que falsa, en un referèndum nacional, que prometia l'ampliació de la “zona de prohibició" dins del Yasuní. Però el decret, tot i que redueix la superfície disponible per a la perforació, en permet de noves dins de la zona d’amortiment. En resum, el govern va donar gat per llebre. Es tractava d'un engany, ja que donava llum verda per perforar a la zona més sensible, on abans estava prohibida, a l'empara de l'ampliació de la zona protegida on no hi havia petroli, ni tampoc Tagaeri-Taromenane.
El 2 de juliol de 2019, organitzacions de la societat civil i advocats que treballen en favor dels drets de les persones que viuen aïllades van impugnar el Decret executiu 751 davant el Tribunal Constitucional. Finalment es va celebrar una audiència el 15 d'octubre de 2021, encara pendent de prendre una decisió. És l'última oportunitat legal per aturar l'avenç de l'extracció de petroli i protegir les vides dels Tagaeri-Taromenane.
És important assenyalar que no hem arribat a aquest punt en què es planifiquen 600 nous pous de petroli en un dels llocs culturalment crítics i biològicament més diversos del planeta d’un dia per l’altre.
El petroli avança cap a la “Zona prohibida"
El desembre de 2017 ja s'havia iniciat l'extracció al Parc Nacional Yasuní amb la construcció de la carretera del petroli i la plataforma “Tambococha D”. El juny de 2018, la construcció de carreteres va continuar avançant cap al sud i es va construir la plataforma “Tambococha A”. A 30 de setembre de 2021 s'han construït un total de 18 quilòmetres de carretera i un total de 5 plataformes. Amb aquest darrer avenç, la carretera queda a només 400 metres del límit de la zona d’amortiment del ZITT.
A l'"Informe de situació d'emergència sanitària COVID-19, bloc 43 ITT", de data 27 de juliol de 2020, realitzat pel cap de Seguretat, Salut i Control Ambiental de Petroamazonas EP (part de l’estructura de govern de Petroecuador), el mapa "Blocs d'instal·lacions 43 – 31”, es mapen les infraestructures i equipaments que s'han implantat i que es preveu construir al bloc 43. Aquest mapa mostra clarament que l'empresa Petroamazonas EP, té previst avançar amb l'autopista del petroli per la zona d’amortiment i arribar al ZITT, i es preveu la construcció de la plataforma petroliera “Ishpingo D” i “Ishping” dins del ZITT.
L'amenaça del petroli a les vides dels pobles indígenes en aïllament s'agreuja encara més per la pandèmia de la COVID-19 que no mostra signes d'atenuació. A mesura que la infraestructura petroliera avança cap als territoris dels pobles aïllats, augmenta el risc de contagi de la COVID-19, que seria fatal per a la seva supervivència, com qualsevol malaltia occidental per a la qual no tinguin immunitat biològica. I, per descomptat, l'extracció de petroli en si té els seus propis impactes devastadors en la qualitat de l'aire, el sòl, l'aigua i la contaminació acústica, la qual cosa condueix a la degradació d'un entorn pur necessari perquè els pobles aïllats continuïn vivint de les maneres tradicionals que els han ajudat sobreviure durant generacions.
El temps és essencial. Des que es va fer l'anàlisi de l'evolució de la carretera, si Petroamazonas EP treballa sense interrupcions, en nou dies estarà travessant el límit de la zona d'amortiment i en 45 dies estaria entrant al ZITT.
El temps és essencial. Des que es va fer l'anàlisi de l'evolució de la carretera, si Petroamazonas EP treballa sense interrupcions, en nou dies estarà travessant el límit de la zona d'amortiment i en 45 dies estaria entrant al ZITT.
"La nova política de petroli i mineria" ve a ser el mateix
Avançar amb l'explotació del Yasuní és la punta de l'iceberg del que té previst l'actual govern del president Guillermo Lasso, que va emetre el decret executiu 95, establint reformes polítiques que pretenen duplicar la producció de petroli fins a 1 milió de barrils per dia. Això implica intensificar la producció en camps ja en funcionament i ampliar el desenvolupament del petroli al centre i al sud de l'Amazònia, una immensa regió de boscos tropicals intactes sense carreteres i el territori tradicional de set nacionalitats indígenes. Amb el Decret Executiu 151, s'avança en el desenvolupament de projectes miners a gran escala a la Serralada del Cóndor, al sud de l'Amazònia de l'Equador, una zona que figura a la llista dels 35 punts calents de biodiversitat reconeguts a tot el món i llar de la nacionalitat Shuar.
Juntament amb organitzacions mediambientals i de drets humans, vam prendre mesures immediates. Ara, esperem impacients que es faci justícia amb les dues decisions pendents del Tribunal Constitucional sobre l'avenç de la perforació petroliera i la construcció de carreteres, així com sobre els decrets executius d'ampliació del petroli i la mineria. El temps és essencial. Uneix-te a nosaltres en solidaritat amb els pobles indígenes que treballen per aturar l'expansió del petroli a l'Amazònia de l'Equador!
Article original en anglès:
https://amazonwatch.org/news/2021/1102-isolated-indigenous-peoples-under-threat-of-oil-expansion
