La justícia indígena reconeix que les comunitats tenen les pròpies estructures organitzatives i permet que puguin executar les seves pròpies normes sota la garantia de l'Estat nació. En aquest sentit, la llei promou la convivència social harmònica i la cooperació entre les justícies ordinària, indígena i agroambiental. Tot i que hi ha un ampli marc normatiu que reconeix la pluralitat de jurisdiccions, encara hi ha molts obstacles per a l'exercici i el respecte del dret indígena. Cal que els pobles indígenes enforteixin les seves organitzacions, coneguin les seves normes i n’ensenyin la importància a les noves generacions.
A la nació Guaraní existeixen normes, principis, valors i formes específiques de procedir. Els conflictes trenquen l’harmonia de la comunitat i generen inestabilitat. Quan algú comet una falta per primera vegada, ja sigui per robatori o per conflictes interns, pot rebre una crida d’atenció com a mecanisme de coerció. Aquests casos han de ser resolts en una assemblea conjunta amb els dirigents i cal brindar una solució adequada perquè no quedi malestar dins de la comunitat.
Entre els mecanismes de coerció hi ha les sancions comunitàries, els càstigs, l'aprenentatge i els treballs comunitaris. L'aplicació dels càstigs es decideix en una gran assemblea mitjançant el consens, és a dir, es busca que tots hi estiguin d'acord. En cas de no resoldre el conflicte per ells mateixos, es pot alterar l'ordre de l'assemblea i provocar caos en el teixit social. En aquests casos, que solen passar, intervé la justícia ordinària per donar una solució als problemes de la comunitat.
Justícia indígena des dels altres ulls
Quan es parla de justícia indígena cal diferenciar entre la justícia per als pobles indígenes i la justícia dels pobles indígenes. Quan parlem de la justícia per als pobles indígenes ens referim al procés mitjançant el qual l'Estat nació busca reivindicar i posar remei als fets històrics en què es van sotmetre, ferir i, en molts casos, massacrar els indígenes. En aquest tipus de processos es busca respectar els drets reconeguts: promoure la seva autodeterminació, l'autonomia i la bona governança; revalorar les identitats culturals; donar suport a la cura dels territoris i dels seus recursos naturals, i propiciar-ne el desenvolupament econòmic.
La noció de justícia per als pobles indígenes es treballa des d'una posició crítica i holística: justícia econòmica, justícia ambiental, justícia cultural, justícia social, justícia política i justícia emocional. Aquests tipus de justícia estan interrelacionats. Com es planteja al llibre Justícia ambiental i autonomia indígena de base territorial a Bolívia: “A l’Amèrica Llatina, les lluites per la justícia ambiental estan vinculades en gran mesura a demandes d'autonomia i autodeterminació dels pobles indígenes, que venen traçant un camí original cap a la sostenibilitat basat en la construcció de nous drets ambientals, culturals i col·lectius a la regió”.
D'altra banda, la justícia dels pobles indígenes implica el reconeixement de que les comunitats tenen les seves pròpies estructures organitzatives: responen a una cosmovisió construïda socioculturalment, configuren la vida privada i pública dels seus pobles, i generen sistemes normatius i mecanismes de resolució de conflictes propis. D'aquesta manera, la jurisdicció indígena permet que els pobles puguin executar en llibertat els seus mecanismes i les seves normes particulars sota la garantia de l'Estat nació.
En aquest marc, podem afirmar que l'exercici del dret propi i l'aplicació de les seves pròpies normes de control social són una altra forma d'exercir l'autonomia, és a dir, el dret a l'autodeterminació: “Als països on s'ha fet efectiu en els marcs legals el reconeixement de la diferència cultural s'ha fet explícit el reconeixement de sistemes jurídics indígenes amb autoritats judicials, institucions, normes, procediments i instàncies pròpies”.
Jurisdicció indígena a Bolívia
Quan l'Estat reconeix que cada poble indígena ha de tenir les seves cosmovisions, nocions de justícia, estructures organitzatives i sistemes normatius, estem parlant d'un pluralisme jurídic. El Protocol d'Actuació Intercultural de les Jutgesses i Jutges en el Marc del Pluralisme Jurídic Igualitari planteja: “Des de diferents perspectives teòriques es comparteix que el pluralisme jurídic constitueix una oposició al monisme jurídic, és a dir, que a un Estat correspon un sol dret i viceversa, i que suposa la idea de l'Estat-Nació, implicant un sol poble, amb una sola cultura, un sol idioma, una sola religió i un sol sistema normatiu”.
D'aquesta manera, el pluralisme jurídic permet reconèixer la multiplicitat d'expressions o de pràctiques jurídiques en un mateix espai i la igualtat jeràrquica de les diferents jurisdiccions, que s'han de relacionar i han de dialogar entre elles mateixes. Com plantegen les especialistes Mercedes Nostas Ardaya i Carmen Elena Sanabria: “Per tant, les decisions de les autoritats indígenes tenen caràcter coercitiu, han de ser complertes obligatòriament i acatades per persones i autoritats públiques, i les decisions no poden ser revisades”.
A nivell nacional hi ha les següents disposicions de legislació nacional que reconeixen els sistemes de justícia indígena:
· Constitució Política de l'Estat Plurinacional de Bolívia.
· Conveni 169 de l'Organització Internacional del Treball sobre Pobles Indígenes i Tribals als Països Independents, ratificat per Bolívia a través de la Llei 1257 el 1991.
· Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes, ratificada per Bolívia a través de la Llei 3760 el 2007.
· Llei 073 de Deslinde Jurisdiccional de 2010.
· Llei 450 de Protecció a Nacions i Pobles Indígenes Originaris en Situació d'Alta Vulnerabilitat.
· Llei Orgànica N° 260 del Ministeri Públic de 2012.
· Llei N° 025 de l'Òrgan Judicial de 2010.
· Llei N° 463 del Servei Plurinacional de Defensa Pública.
· Llei N° 269 General de Drets i Polítiques Lingüístiques.
Al nostre país, les comunitats i organitzacions indígenes originàries i camperoles compten amb una àmplia experiència en aplicar la seva justícia per solucionar problemes sorgits entre membres de les seves comunitats. No obstant això, malgrat que hi ha un marc normatiu i institucional que reconeix la pluralitat de jurisdiccions a Bolívia, encara hi ha molts obstacles i dificultats per a l'exercici del dret indígena i, en general, per assolir justícia per als indígenes.
Competències i cooperació entre la justícia indígena i l'ordinària
La Llei N° 073 de Deslinde Jurisdiccional és de gran rellevància, atès que determina els àmbits de competència de la jurisdicció indígena originària camperola a Bolívia, en relació a la jurisdicció ordinària i la jurisdicció agroambiental. A més, determina els mecanismes de cooperació i coordinació entre les diferents jurisdiccions. Un tret clau de la llei és la interpretació intercultural, és a dir, la consideració del context, la identitat, les pràctiques i els factors culturals de l'entorn.
En primer lloc, la Llei N° 073 de Deslinde Jurisdiccional determina l'àmbit en què la justícia indígena té vigència, és a dir, el territori de la comunitat indígena originària camperola on es produeixen els fets o les relacions jurídiques. Així mateix, s’estableix que la jurisdicció indígena originària camperola s’exerceix en els àmbits de vigència personal, material i territorial, quan concorrin simultàniament.
A més, la llei estableix que les decisions de les autoritats de la jurisdicció indígena originària camperola són de compliment obligatori i seran acatades per totes les persones i les autoritats, alhora que no poden ser revisades per la jurisdicció ordinària, l'agroambiental i les altres legalment reconegudes. No obstant això, encara hi ha dificultats dins de la justícia ordinària: per exemple, només alguns jutjats tenen en compte les autoritats com a intèrprets o traductors.
En el marc del pluralisme jurídic, la llei estableix que les diferents jurisdiccions hauran de concertar “mitjans i esforços per assolir la convivència social harmònica”. La cooperació podrà ser mitjançant sistemes d'accés transparent a la informació sobre fets i antecedents de persones, espais de diàleg sobre l'aplicació dels drets humans a les resolucions, l'intercanvi d'experiències sobre els mètodes o altres mecanismes de coordinació, que puguin aparèixer en funció de l’aplicació de la present llei.
Avenços i retrocessos de la justícia indígena a Bolívia
Pensar els avenços ens obliga a anar més enllà del que és discursiu i retòric. Cal ser crítics i sistemàtics, ja que és un tema molt ampli.
Pel que fa a la capacitat organitzativa de les comunitats indígenes, moltes han aconseguit consolidar les seves organitzacions comunals i afiliar-se a organitzacions de base. Això és molt important per l'exercici de la jurisdicció pròpia, perquè com més grau d'integració social, més probabilitats de coordinar el compliment de les normes comunals i garantir el benestar intern.
Tanmateix, també hi ha hagut retrocessos. D'una banda, els partits polítics s'han ficat a les organitzacions comunals i les han contaminat amb interessos aliens, fins al punt de generar enfrontaments entre germans. En molts casos, els dirigents han abandonat les seves bases, mentre que s'han anat afeblint les estructures petites. A nivell de justícia, els líders no saben què passa a les comunitats, ni per què hi ha persones que han estat demandades.
Al seu torn, és important analitzar què passa amb la construcció de normes comunals. Moltes comunitats han consolidat els seus Estatuts Orgànics i normatives comunals pròpies. Al mateix temps, moltes tenen les seves normatives com un mer requisit burocràtic: no es coneixen ni es compleixen les normes, hi ha baixos graus de coerció social i no es respecten les autoritats. En aquest marc, cal enfortir l'àmbit organitzatiu, conèixer les nostres normes, respectar-les i ensenyar a les noves generacions sobre la seva importància. Les nostres normes han de respondre a la nostra cosmovisió, no pas a interessos polítics.
Finalment, si bé hi ha normes dins de la comunitat i, fins i tot, a la mateixa Constitució Política de l'Estat, moltes no es compleixen ni s'exerceixen. Hi ha la por que si s'arriba a passar a l'acció, la comunitat ho vegi malament o davant l'estat que les normes puguin ser alterades.
Identitat cultural, desconeixement i ambiental
Tant els convenis internacionals com la Constitució Política de l’Estat estableixen el respecte a la identitat cultural. No obstant això, encara hi ha discriminació i prejudicis dels funcionaris públics cap als pobles indígenes. A l'àmbit de la jurisdicció ordinària hi ha desconeixement de la realitat indígena, les diverses cultures i les seves cosmovisions.
Un altre punt important és allò relacionat amb les pràctiques i procediments propis. D'una banda, la Llei N° 031 Marc d'Autonomies i Descentralització Andrés Ibáñez i la Llei de Deslinde permeten a les comunitats exercir la seva noció de justícia sota pràctiques i procediments propis. Tanmateix, els funcionaris de la justícia ordinària desconeixen les pràctiques i els procediments dels pobles indígenes. A la vegada, no hi ha professionals capacitats i és difícil la interpretació cultural dels fets. Per aquesta raó, cal comptar amb pèrits culturals.
Des del punt de vista ambiental, moltes comunitats han aconseguit avançar i establir mecanismes de protecció dels seus territoris i recursos naturals. Per contra, els governs no donen suport a la protecció dels territoris davant les diferents amenaces, tal com passa amb els incendis a la Chiquitània. Finalment, no s'implementen de manera eficient els plans de maneig dels territoris ni l'autogestió.
Sense naturalesa, sense territoris i sense recursos naturals no hi ha justícia indígena. Al seu torn, a les pròpies comunitats encara existeix masclisme cap a les dones. Sense respecte dels drets de les dones, tampoc no hi ha justícia.
Mónica Guzmán és sociòloga, perita cultural i intèrpret de la llengua guaraní del Tribunal de Sentència de Monteagudo. A més, és tècnica per l'Institut Plurinacional d'Estudi de Llengües i Cultures (IPELC) i integra l'Institut de Llengua i Cultura Guaraní (ILCG).
Bruno Elías Domínguez és sociòleg bolivià amb una àmplia trajectòria en temàtiques indígenes i diplomat en Gestió d'Institucions Educatives Públiques (Universitat Autònoma Gabriel René Moreno) i en Investigacions Transdisciplinàries (Universitat Catòlica de San Pablo).
A la nació Guaraní existeixen normes, principis, valors i formes específiques de procedir. Els conflictes trenquen l’harmonia de la comunitat i generen inestabilitat. Quan algú comet una falta per primera vegada, ja sigui per robatori o per conflictes interns, pot rebre una crida d’atenció com a mecanisme de coerció. Aquests casos han de ser resolts en una assemblea conjunta amb els dirigents i cal brindar una solució adequada perquè no quedi malestar dins de la comunitat.
Entre els mecanismes de coerció hi ha les sancions comunitàries, els càstigs, l'aprenentatge i els treballs comunitaris. L'aplicació dels càstigs es decideix en una gran assemblea mitjançant el consens, és a dir, es busca que tots hi estiguin d'acord. En cas de no resoldre el conflicte per ells mateixos, es pot alterar l'ordre de l'assemblea i provocar caos en el teixit social. En aquests casos, que solen passar, intervé la justícia ordinària per donar una solució als problemes de la comunitat.
Justícia indígena des dels altres ulls
Quan es parla de justícia indígena cal diferenciar entre la justícia per als pobles indígenes i la justícia dels pobles indígenes. Quan parlem de la justícia per als pobles indígenes ens referim al procés mitjançant el qual l'Estat nació busca reivindicar i posar remei als fets històrics en què es van sotmetre, ferir i, en molts casos, massacrar els indígenes. En aquest tipus de processos es busca respectar els drets reconeguts: promoure la seva autodeterminació, l'autonomia i la bona governança; revalorar les identitats culturals; donar suport a la cura dels territoris i dels seus recursos naturals, i propiciar-ne el desenvolupament econòmic.
La noció de justícia per als pobles indígenes es treballa des d'una posició crítica i holística: justícia econòmica, justícia ambiental, justícia cultural, justícia social, justícia política i justícia emocional. Aquests tipus de justícia estan interrelacionats. Com es planteja al llibre Justícia ambiental i autonomia indígena de base territorial a Bolívia: “A l’Amèrica Llatina, les lluites per la justícia ambiental estan vinculades en gran mesura a demandes d'autonomia i autodeterminació dels pobles indígenes, que venen traçant un camí original cap a la sostenibilitat basat en la construcció de nous drets ambientals, culturals i col·lectius a la regió”.
D'altra banda, la justícia dels pobles indígenes implica el reconeixement de que les comunitats tenen les seves pròpies estructures organitzatives: responen a una cosmovisió construïda socioculturalment, configuren la vida privada i pública dels seus pobles, i generen sistemes normatius i mecanismes de resolució de conflictes propis. D'aquesta manera, la jurisdicció indígena permet que els pobles puguin executar en llibertat els seus mecanismes i les seves normes particulars sota la garantia de l'Estat nació.
En aquest marc, podem afirmar que l'exercici del dret propi i l'aplicació de les seves pròpies normes de control social són una altra forma d'exercir l'autonomia, és a dir, el dret a l'autodeterminació: “Als països on s'ha fet efectiu en els marcs legals el reconeixement de la diferència cultural s'ha fet explícit el reconeixement de sistemes jurídics indígenes amb autoritats judicials, institucions, normes, procediments i instàncies pròpies”.
Jurisdicció indígena a Bolívia
Quan l'Estat reconeix que cada poble indígena ha de tenir les seves cosmovisions, nocions de justícia, estructures organitzatives i sistemes normatius, estem parlant d'un pluralisme jurídic. El Protocol d'Actuació Intercultural de les Jutgesses i Jutges en el Marc del Pluralisme Jurídic Igualitari planteja: “Des de diferents perspectives teòriques es comparteix que el pluralisme jurídic constitueix una oposició al monisme jurídic, és a dir, que a un Estat correspon un sol dret i viceversa, i que suposa la idea de l'Estat-Nació, implicant un sol poble, amb una sola cultura, un sol idioma, una sola religió i un sol sistema normatiu”.
D'aquesta manera, el pluralisme jurídic permet reconèixer la multiplicitat d'expressions o de pràctiques jurídiques en un mateix espai i la igualtat jeràrquica de les diferents jurisdiccions, que s'han de relacionar i han de dialogar entre elles mateixes. Com plantegen les especialistes Mercedes Nostas Ardaya i Carmen Elena Sanabria: “Per tant, les decisions de les autoritats indígenes tenen caràcter coercitiu, han de ser complertes obligatòriament i acatades per persones i autoritats públiques, i les decisions no poden ser revisades”.
A nivell nacional hi ha les següents disposicions de legislació nacional que reconeixen els sistemes de justícia indígena:
· Constitució Política de l'Estat Plurinacional de Bolívia.
· Conveni 169 de l'Organització Internacional del Treball sobre Pobles Indígenes i Tribals als Països Independents, ratificat per Bolívia a través de la Llei 1257 el 1991.
· Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes, ratificada per Bolívia a través de la Llei 3760 el 2007.
· Llei 073 de Deslinde Jurisdiccional de 2010.
· Llei 450 de Protecció a Nacions i Pobles Indígenes Originaris en Situació d'Alta Vulnerabilitat.
· Llei Orgànica N° 260 del Ministeri Públic de 2012.
· Llei N° 025 de l'Òrgan Judicial de 2010.
· Llei N° 463 del Servei Plurinacional de Defensa Pública.
· Llei N° 269 General de Drets i Polítiques Lingüístiques.
Al nostre país, les comunitats i organitzacions indígenes originàries i camperoles compten amb una àmplia experiència en aplicar la seva justícia per solucionar problemes sorgits entre membres de les seves comunitats. No obstant això, malgrat que hi ha un marc normatiu i institucional que reconeix la pluralitat de jurisdiccions a Bolívia, encara hi ha molts obstacles i dificultats per a l'exercici del dret indígena i, en general, per assolir justícia per als indígenes.
Competències i cooperació entre la justícia indígena i l'ordinària
La Llei N° 073 de Deslinde Jurisdiccional és de gran rellevància, atès que determina els àmbits de competència de la jurisdicció indígena originària camperola a Bolívia, en relació a la jurisdicció ordinària i la jurisdicció agroambiental. A més, determina els mecanismes de cooperació i coordinació entre les diferents jurisdiccions. Un tret clau de la llei és la interpretació intercultural, és a dir, la consideració del context, la identitat, les pràctiques i els factors culturals de l'entorn.
En primer lloc, la Llei N° 073 de Deslinde Jurisdiccional determina l'àmbit en què la justícia indígena té vigència, és a dir, el territori de la comunitat indígena originària camperola on es produeixen els fets o les relacions jurídiques. Així mateix, s’estableix que la jurisdicció indígena originària camperola s’exerceix en els àmbits de vigència personal, material i territorial, quan concorrin simultàniament.
A més, la llei estableix que les decisions de les autoritats de la jurisdicció indígena originària camperola són de compliment obligatori i seran acatades per totes les persones i les autoritats, alhora que no poden ser revisades per la jurisdicció ordinària, l'agroambiental i les altres legalment reconegudes. No obstant això, encara hi ha dificultats dins de la justícia ordinària: per exemple, només alguns jutjats tenen en compte les autoritats com a intèrprets o traductors.
En el marc del pluralisme jurídic, la llei estableix que les diferents jurisdiccions hauran de concertar “mitjans i esforços per assolir la convivència social harmònica”. La cooperació podrà ser mitjançant sistemes d'accés transparent a la informació sobre fets i antecedents de persones, espais de diàleg sobre l'aplicació dels drets humans a les resolucions, l'intercanvi d'experiències sobre els mètodes o altres mecanismes de coordinació, que puguin aparèixer en funció de l’aplicació de la present llei.
Avenços i retrocessos de la justícia indígena a Bolívia
Pensar els avenços ens obliga a anar més enllà del que és discursiu i retòric. Cal ser crítics i sistemàtics, ja que és un tema molt ampli.
Pel que fa a la capacitat organitzativa de les comunitats indígenes, moltes han aconseguit consolidar les seves organitzacions comunals i afiliar-se a organitzacions de base. Això és molt important per l'exercici de la jurisdicció pròpia, perquè com més grau d'integració social, més probabilitats de coordinar el compliment de les normes comunals i garantir el benestar intern.
Tanmateix, també hi ha hagut retrocessos. D'una banda, els partits polítics s'han ficat a les organitzacions comunals i les han contaminat amb interessos aliens, fins al punt de generar enfrontaments entre germans. En molts casos, els dirigents han abandonat les seves bases, mentre que s'han anat afeblint les estructures petites. A nivell de justícia, els líders no saben què passa a les comunitats, ni per què hi ha persones que han estat demandades.
Al seu torn, és important analitzar què passa amb la construcció de normes comunals. Moltes comunitats han consolidat els seus Estatuts Orgànics i normatives comunals pròpies. Al mateix temps, moltes tenen les seves normatives com un mer requisit burocràtic: no es coneixen ni es compleixen les normes, hi ha baixos graus de coerció social i no es respecten les autoritats. En aquest marc, cal enfortir l'àmbit organitzatiu, conèixer les nostres normes, respectar-les i ensenyar a les noves generacions sobre la seva importància. Les nostres normes han de respondre a la nostra cosmovisió, no pas a interessos polítics.
Finalment, si bé hi ha normes dins de la comunitat i, fins i tot, a la mateixa Constitució Política de l'Estat, moltes no es compleixen ni s'exerceixen. Hi ha la por que si s'arriba a passar a l'acció, la comunitat ho vegi malament o davant l'estat que les normes puguin ser alterades.
Identitat cultural, desconeixement i ambiental
Tant els convenis internacionals com la Constitució Política de l’Estat estableixen el respecte a la identitat cultural. No obstant això, encara hi ha discriminació i prejudicis dels funcionaris públics cap als pobles indígenes. A l'àmbit de la jurisdicció ordinària hi ha desconeixement de la realitat indígena, les diverses cultures i les seves cosmovisions.
Un altre punt important és allò relacionat amb les pràctiques i procediments propis. D'una banda, la Llei N° 031 Marc d'Autonomies i Descentralització Andrés Ibáñez i la Llei de Deslinde permeten a les comunitats exercir la seva noció de justícia sota pràctiques i procediments propis. Tanmateix, els funcionaris de la justícia ordinària desconeixen les pràctiques i els procediments dels pobles indígenes. A la vegada, no hi ha professionals capacitats i és difícil la interpretació cultural dels fets. Per aquesta raó, cal comptar amb pèrits culturals.
Des del punt de vista ambiental, moltes comunitats han aconseguit avançar i establir mecanismes de protecció dels seus territoris i recursos naturals. Per contra, els governs no donen suport a la protecció dels territoris davant les diferents amenaces, tal com passa amb els incendis a la Chiquitània. Finalment, no s'implementen de manera eficient els plans de maneig dels territoris ni l'autogestió.
Sense naturalesa, sense territoris i sense recursos naturals no hi ha justícia indígena. Al seu torn, a les pròpies comunitats encara existeix masclisme cap a les dones. Sense respecte dels drets de les dones, tampoc no hi ha justícia.
Mónica Guzmán és sociòloga, perita cultural i intèrpret de la llengua guaraní del Tribunal de Sentència de Monteagudo. A més, és tècnica per l'Institut Plurinacional d'Estudi de Llengües i Cultures (IPELC) i integra l'Institut de Llengua i Cultura Guaraní (ILCG).
Bruno Elías Domínguez és sociòleg bolivià amb una àmplia trajectòria en temàtiques indígenes i diplomat en Gestió d'Institucions Educatives Públiques (Universitat Autònoma Gabriel René Moreno) i en Investigacions Transdisciplinàries (Universitat Catòlica de San Pablo).
