Les selves són un medi natural de gran biodiversitat botànica i zoològica que no pot reproduir-se en altres ecosistemes, una reserva de múltiples espècies vegetals i animals, que, tot i que n’han desaparegut força o són en perill d’extinció, encara n’hi ha moltes més per descobrir. Les selves tropicals, a l’un cantó i l’altre de l’equador, són alhora una immensa farmàcia, on s’hi ha descobert més d’una quarta part dels medicaments naturals, i aporten el 28% d’oxigen en el processament de la fotosíntesi. Però aquest territori és també la llar de múltiples ètnies, pobles originaris, amb una gran riquesa de llengües, cultures i cosmovisions, que les habiten des de temps mil·lenaris i que són, a més, els pobles que millor saben gestionar el territori, no en va per ells el bosc és d’on obtenen l’aliment, els materials per les seves cases i l’aigua per beure i rentar-se. Les selves, els boscos humits, són, tinguem-ho molt en compte, un ecosistema clau per la regulació del clima del nostre planeta.
Però, vet aquí que el consum voraç del sistema capitalista en que vivim no té aturador i, per tal de satisfer-lo i incentivar-lo, les grans empreses, principalment transnacionals, depreden sense consciència aquests pulmons de la Terra.
Província d’Alto Amazonas, Loreto, Perú: a l’esquerra bosc primari i a la dreta desforestació per destinar 4.000 Hes. a la producció de palma d’oli per empreses del Grupo Romero, diversificat des del negoci bancari a l’agroindústria.
Les empreses agroindustrials primer desforesten i després sembren grans produccions de soja o palma d’oli, posem per cas, per donar de menjar al bestiar que ens arriba a bon preu als nostres plats o per, paradoxa, fer biocombustibles. I si no hi ha prou amb aquesta explotació agrícola, les transnacionals encara fan més negoci amb les explotacions mineres i els hidrocarburs, que deixen darrere seu terres i rius contaminats que atempten contra la salut i la pesca de les comunitats indígenes.
Mantenir una vida en equilibri amb la natura, com tradicionalment han fet les comunitats de la selva, i defensar-les de l’agressió de l’explotació sense ànima, és un objectiu prioritari de la cooperació internacional. La Lliga dels Drets dels Pobles ja s’acosta als 30 anys que va iniciar la cooperació amb una ètnia amazònica de Perú, l’ètnia shawi, la qual habita principalment la conca del riu Paranapura, un subafluent de l’Amazones que s’uneix al riu Huallaga per Yurimaguas, la capital de la província d’Alto Amazonas, departament de Loreto. Un grup de voluntaris va començar per les qüestions més urgents, com ara les plaques solars per alimentar ràdios i comunicar-se entre els diferents nuclis i desenvolupar un programa de salut amb personal sanitari i farmacioles comunals, per després, ja amb la subvenció dels ajuntaments de Sabadell i Castellar del Vallès, aplicar el Programa de Desenvolupament de Capacitats (DECA) adreçat als líders i lideresses comunals de 39 comunitats per impulsar projectes familiars i col·lectius en agricultura, fusteria, costura i mecànica de motors.
Produccions ecològiques i artesanals elaborades al Taller Verde de San Luís i jornada d’intercanvi del coneixement amb a joves voluntaris arribats de la capital, dirigida per l’expert i director de San Luís, Jorge Vélez.
Amb el temps DECA ha esdevingut un programa de formació permanent que ha fomentat la capacitació de joves d’ambdós sexes i, amb la participació dels governs dels districtes de Yurimaguas i Balsapuerto, s’ha estès a 13 i 84 comunitats respectivament.
Es tractava d’acompanyar-los en el desenvolupament que els mateixos riberencs decidissin. I dotar-los de recursos per fer front al canvi de vida que s’anava introduint des de la capital en les comunitats de la conca baixa del riu.
En l’actualitat, i gràcies a la capacitació, s’han autoorganitzat en una federació (FEMUCOPA), que és la contrapart dels projectes de cooperació, i han creat el “Taller Verde” com a un espai de formació i per experimentar propostes innovadores. Han començat a elaborar adobs i productes orgànics, productes de cacau, fleca, sabons, etc. I el que és molt important, captant l’interès de la població jove, fomentant la igualtat de gènere i en el camí de l’emprenedoria alternativa.
Però, vet aquí que el consum voraç del sistema capitalista en que vivim no té aturador i, per tal de satisfer-lo i incentivar-lo, les grans empreses, principalment transnacionals, depreden sense consciència aquests pulmons de la Terra.
Província d’Alto Amazonas, Loreto, Perú: a l’esquerra bosc primari i a la dreta desforestació per destinar 4.000 Hes. a la producció de palma d’oli per empreses del Grupo Romero, diversificat des del negoci bancari a l’agroindústria.
Les empreses agroindustrials primer desforesten i després sembren grans produccions de soja o palma d’oli, posem per cas, per donar de menjar al bestiar que ens arriba a bon preu als nostres plats o per, paradoxa, fer biocombustibles. I si no hi ha prou amb aquesta explotació agrícola, les transnacionals encara fan més negoci amb les explotacions mineres i els hidrocarburs, que deixen darrere seu terres i rius contaminats que atempten contra la salut i la pesca de les comunitats indígenes.
Mantenir una vida en equilibri amb la natura, com tradicionalment han fet les comunitats de la selva, i defensar-les de l’agressió de l’explotació sense ànima, és un objectiu prioritari de la cooperació internacional. La Lliga dels Drets dels Pobles ja s’acosta als 30 anys que va iniciar la cooperació amb una ètnia amazònica de Perú, l’ètnia shawi, la qual habita principalment la conca del riu Paranapura, un subafluent de l’Amazones que s’uneix al riu Huallaga per Yurimaguas, la capital de la província d’Alto Amazonas, departament de Loreto. Un grup de voluntaris va començar per les qüestions més urgents, com ara les plaques solars per alimentar ràdios i comunicar-se entre els diferents nuclis i desenvolupar un programa de salut amb personal sanitari i farmacioles comunals, per després, ja amb la subvenció dels ajuntaments de Sabadell i Castellar del Vallès, aplicar el Programa de Desenvolupament de Capacitats (DECA) adreçat als líders i lideresses comunals de 39 comunitats per impulsar projectes familiars i col·lectius en agricultura, fusteria, costura i mecànica de motors.
Produccions ecològiques i artesanals elaborades al Taller Verde de San Luís i jornada d’intercanvi del coneixement amb a joves voluntaris arribats de la capital, dirigida per l’expert i director de San Luís, Jorge Vélez.
Amb el temps DECA ha esdevingut un programa de formació permanent que ha fomentat la capacitació de joves d’ambdós sexes i, amb la participació dels governs dels districtes de Yurimaguas i Balsapuerto, s’ha estès a 13 i 84 comunitats respectivament.
Es tractava d’acompanyar-los en el desenvolupament que els mateixos riberencs decidissin. I dotar-los de recursos per fer front al canvi de vida que s’anava introduint des de la capital en les comunitats de la conca baixa del riu.
En l’actualitat, i gràcies a la capacitació, s’han autoorganitzat en una federació (FEMUCOPA), que és la contrapart dels projectes de cooperació, i han creat el “Taller Verde” com a un espai de formació i per experimentar propostes innovadores. Han començat a elaborar adobs i productes orgànics, productes de cacau, fleca, sabons, etc. I el que és molt important, captant l’interès de la població jove, fomentant la igualtat de gènere i en el camí de l’emprenedoria alternativa.
